El Grup d'Economia Experimental i Computacional de l'UJI obri una nova línia d'investigació que analitza la relació entre l'economia i el benestar o la salut, entre altres
L'anàlisi de dades de l'Enquesta Financera de les Famílies, inclosa en el Pla Estadístic Nacional, posa de manifest que la convivència de progenitors de 50 a 75 anys amb fills majors de 30 anys en la llar familiar té un efecte advers en el benestar de les mares, especialment si es tracta de fills adults de sexe masculí.
Als països del sud d'Europa més del 40% dels adults entre 25 i 34 anys viuen a casa dels seus pares i l'edat mitjana d'eixida de la llar familiar és de 29,8 anys. A part d'aspectes econòmics, els contextos culturals dels països mediterranis semblen explicar aquests resultats, atès que es caracteritzen tradicionalment per vincles familiars més forts i una divisió menys equitativa del treball domèstic.
L'Enquesta Financera de les Famílies, que es realitza de manera triennal, conté informació detallada sobre la situació econòmica de les llars espanyoles i demogràfica sobre els seus membres i la relació entre ells. Per a l'estudi, el personal investigador ha analitzat els resultats referits als progenitors d'entre 50 i 75 anys, i les seues respostes sobre el grau de satisfacció amb la seua vida, seguint-los a través del temps i observant l'efecte de l'emancipació dels fills o de la seua tornada a la llar familiar.
Les mares reporten nivells més baixos de satisfacció amb la vida (d'una magnitud equivalent a una deterioració de la seua salut de «molt bo» a «acceptable») si tenen fills de més de 30 anys en la llar. No obstant això, no hi ha evidències similars en el cas dels pares, del que es dedueix que les mares s'enfronten a una càrrega major que les seues parelles quan hi ha fills adults vivint en la llar familiar. Els investigadors també consideren que seria rellevant estudiar l'impacte sobre el benestar dels fills, la qual cosa esperen poder realitzar en futures investigacions.
Segons manifesta l'equip investigador, «en un context internacional en el qual la convivència entre pares i fills és cada vegada més comú des de la crisi financera i, en els últims anys per l'increment del cost de la vida, és important tenir en compte que la convivència entre generacions pot afectar negativament el benestar dels progenitors i, en particular, segons vam mostrar en el nostre estudi, el de les mares. Això suggereix un motiu addicional per a elaborar mesures de política econòmica i social que contribuïsquen a facilitar l'emancipació dels joves».
L'article publicat en Social Science & Medicine «The impact of adult children living at home on the well-being of Spanish parents: evidence from panell data» per María José Gil-Moltó i Arne Risa Hole, del Grup d'Economia Experimental i Computacional de l'UJI, forma part d'una nova línia d'investigació en la qual s'estudien les relacions o interconnexions entre l'economia i la satisfacció amb la vida, el benestar, la presa de decisions o la salut.
Aquesta línia d'investigació s'obri amb l'arribada d'aquests dos docents i investigadors al Departament d'Economia des de la Universitat de Sheffield. Hole és especialista en les àrees d'Economia de la Salut i Microeconometria i Gil-Moltó en Microeconomia. Tots dos s'han integrat en l'Àrea de Fonaments de l'Anàlisi Econòmica de la universitat pública de Castelló.
Article publicat: https://doi.org/10.1016/j.socscimed.2023.116492
