Noticias Castellón
domingo, 24 de noviembre de 2024 | Última actualización: 20:16

Mazón subratlla la necessitat d’atraure i retindre talent científic als Premis Jaume I

Tiempo de Lectura: 5 minutos, 20 segundos

Noticias Relacionadas

El jurat dels guardons ha estat compost per prop d’un centenar de persones, entre ells 20 premis Nobel en diferents disciplines

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha reivindicat la contribució dels Premis Jaume I perquè la Comunitat Valenciana “siga sinònim d’obertura, de sostenibilitat, de llibertat, de suport a la investigació, de compromís amb l’empresa i amb el talent que ja tenim i amb el qual vindrà”.

Així ho ha destacat després de presidir l’acte de proclamació dels Premis Rei Jaume I 2024 que ha tingut lloc al Palau amb la presència del president de la Fundació Valenciana Premis Rei Jaume I, Vicente Boluda, i el president executiu i secretari de la Fundació Valenciana Premis Rei Jaume I, Javier Quesada.

El cap del Consell ha assenyalat “el compromís, l’esforç i el talent de tots els nominats per a generar oportunitats d’ocupació i convertir el seu coneixement en benestar per a tots”.

Durant el seu discurs, Carlos Mazón ha subratllat la necessitat de “retindre i atraure talent científic i empresarial per a garantir un futur més just per a tota la societat” i ha apel·lat a la unitat de les administracions públiques “sense partidismes, sense càlculs ni complexos” per a aconseguir este fi.

Així mateix, ha advocat per una vocació pública en la qual es complix l’imperatiu de convivència democràtica de “parlar, escoltar i raonar” on la política “siga un pont pel qual circula el coneixement i l’intercanvi d’idees que afavorisca la innovació i la ciència per a millorar el benestar dels ciutadans”.

El cap del Consell ha reconegut les persones i institucions que impulsen estos premis, a les quals ha qualificat “d’espills de sensatesa, termòmetres d’equilibri i catalitzadors d’esperança per a continuar avançant com una societat més moderna, justa i equitativa”.

Protegir el medi ambient

En la seua intervenció, el màxim representant de l’executiu valencià ha agraït el suport dels 20 premis Nobel que formen el jurat dels Jaume I 2024 perquè l’Albufera siga declarada per la UNESCO com a reserva mundial de la biosfera.

Per a Mazón, este reconeixement és la garantia que este paratge natural “amb tradició mil·lenària i amb patrimoni cultural ens acompanye amb el màxim rang de protecció internacional que permeta un futur sostenible, equilibrat i sense sobresalts”.

En este sentit, ha assenyalat que el suport dels premis Nobel i el conjunt de la societat civil valenciana “ha de ser l’empenyiment final per a assegurar que l’Albufera forme part del nostre futur i de la nostra estratègia de preservació del medi ambient”.

Persones guardonades en els Premis Rei Jaume I 2024

Enguany el jurat dels guardons Premis Rei Jaume I està compost per prop d’un centenar de persones, entre ells 20 premis Nobel en diferents disciplines, que han atorgat el Premi Rei Jaume I en investigació bàsica a Antonio Acín Dal Maschio per les seues revolucionàries contribucions teòriques en el camp de la informació quàntica, per exemple, la certificació de números aleatoris de gran rellevància per al desenvolupament de la comunicació quàntica.

En la modalitat d’economia, s’ha reconegut Francisco Pérez García per la seua sòlida trajectòria acadèmica com a professor d’Economia; el seu lideratge com a director d’investigació de l’IVIE; i pels seus servicis a la professió i a la comunitat. Les seues contribucions -fundades en sòlides bases empíriques i en la construcció de bases de dades- comprenen una àmplia varietat de temes, tots relacionats amb els factors que determinen el desenvolupament a llarg termini de l’economia espanyola.

En la modalitat d’investigació biomèdica, s’ha premiat Xavier Trepat Guixer, per ser una autoritat mundial i pioner en el camp de la mecanobiologia, una disciplina en ràpida evolució amb profundes implicacions per a la nostra comprensió de la biologia cel·lular, l’embriologia i el càncer. Una pedra angular de la seua investigació és la visió que la mecànica cel·lular està governada per lleis físiques simples i universals.

Quant a la categoria de protecció del medi ambient, el Premi Jaume I 2024 ha recaigut en Sergio M. Vicente Serrano pel seu lideratge i contribucions fonamentals per a transformar el nostre coneixement de la sequera, com un dels desafiaments més crítics del nostre temps, cada vegada més exacerbat pel canvi climàtic. El professor ha desenvolupat mètodes i indicadors de gran impacte per a entendre els efectes de les sequeres, que han sigut àmpliament adoptats com a referents per a quantificar la seua gravetat i el seu impacte global.

En referència a noves tecnologies, el Premi Jaume I 2024 ha recaigut en Luis Serrano Pubul per les seues contribucions en biologia de sistemes, biologia sintètica i el disseny de proteïnes, que ha aconseguit un gran impacte en la societat. Ha sigut un dels primers científics a utilitzar la intel·ligència artificial (IA) en crear el programa FoldX per a predir estructures de proteïnes. Este programa, que permet dissenyar proteïnes, és usat per la comunitat científica internacional i s’ha convertit en una de les pedres angulars de la IA en investigació i innovació biomèdica.

En la categoria d’emprenedor, el guardó ha recaigut en Víctor P. Armanani, creador de Big Buy en 2013, que proporciona una solució innovadora i integral que facilita a les empreses xicotetes la infraestructura per al comerç en línia, i les ajuda en la seua internacionalització.

El premi Jaume I a la investigació clínica i salut pública ha sigut per a Jordi Sunyer Deu per situar la salut pública a escales nacionals i internacionals de rellevància a través del reconeixement de nous factors de risc en l’epidèmia d’asma, inclosos la pol·lució de l’aire i altres factors ambientals de risc. Posteriorment, va agafar les lliçons apreses del seu treball en asma per a aplicar-les als desordres neurocognitius en xiquets i altres malalties. Les seues contribucions al disseny dels protocols d’investigació i l’estudi de cohorts han creat nous estàndards en investigació i en polítiques de salut pública.