Amb el nou mètode és possible eliminar el 90% dels fàrmacs presents en uns deu minuts
Un equip de l'Institut ISIRYM de la Universitat Politècnica de València (UPV), l'Institut de Tecnologia Química (ITQ, UPV-CSIC), l'Institut de Plaguicides i Aigües de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) i la Universitat d'Antioquia ha desenvolupat un nou sistema més eficaç, ràpid i econòmic per a la descontaminació d'aigües residuals. Basat en l'ús combinat de zeolites i ozó, el seu ús facilitaria la reutilització d'aigües per a agricultura.
«La reutilització d'aigües és una política que es vol aplicar a mitjà i llarg termini dins de la UE per a solucionar part del problema d'escassetat d'aquest recurs. Les fonts de contaminació difusa, escolaments, sistemes de captació sense depurar o depurades, generen problemes de contaminants d'interès emergents, com són els fàrmacs que, si bé tenen una concentració molt petita, posseeixen una elevada activitat metabòlica», explica Javier Navarro, investigador de l'Institut Universitari de Seguretat Industrial, Radiofísica i Mediambiental (ISIRYM) de la Universitat Politècnica de València.
Així, l'eliminació de residus de fàrmacs i d'altres fitosanitaris de les aigües tractades per mètodes convencionals, per exemple, en estacions depuradores municipals, «és un pas necessari per a reduir la presència d'aquests microcontaminants en les aigües residuals i que puguen ser reutilitzades amb total seguretat per a les persones i el medi ambient», assenyala Elena Pitarch, investigadora de l'Institut Universitari de Plaguicides i Aigües de l'UJI.
En un recent estudi, publicat en la revista Science of the Total Environment, l'equip d'investigadors ha demostrat que la utilització de zeolites comercials, compostos econòmics i de molt baix impacte ambiental, en combinació amb l'ozó permet eliminar compostos farmacèutics presents en aigües residuals. I ho fa a més de forma més ràpida i eficaç.
«Aquest sistema combina tecnologies ja existents en els processos de tractament d'aigües, però fa ús de catalitzadors que acceleren i milloren el tractament. Amb el nostre mètode és possible eliminar el 90% dels fàrmacs presents en uns deu minuts. En absència de la zeolita com a catalitzador, aquest temps s'incrementa fins a 25 minuts, la qual cosa demostra que l'ozonització catalítica és una alternativa que milloraria el rendiment econòmic de l'ozonització», assenyala Antonio Chica, de l'Institut de Tecnologia Química, centre mixt de la UPV i el CSIC.
Escalable a plantes depuradores
Els assajos es van realitzar en aigües reals, el que garanteix l'aplicabilitat de la metodologia en situació d'operació real. A més, la tecnologia existent és escalable, amb el que és possible aplicar-la en estacions depuradores actuals, facilitant així el tractament d'elevats cabals d'aigua i la seua reutilització posterior.
«La utilització de zeolites al costat del procés d'ozonització suposa tenir un sistema eficient d'oxidació (eliminació) de microcontaminants escalable a plantes depuradores actuals i la utilització d'una tecnologia que no suposa un risc ambiental posterior. L'ozó es descompon en oxigen i altres compostos com a aigua oxigenada mentre que les zeolites són substàncies inorgàniques que ja es troben en la naturalesa i no generen altres substàncies tòxiques o perilloses. A més, el catalitzador, la zeolita, és econòmic i relativament fàcil de modificar per a aplicacions més específiques», conclou Ricardo Torres Palma del Grup d'Investigació en Remediació Ambiental i Biocatàlisi de la Universitat d'Antioquia.
