Una de les principals conclusions assolides és que Espanya, per a reduir els nivells d'ozó, ha de reduir almenys un 30% de les emissions del trànsit rodat i 20% del marítim
El seminari sobre 'La qualitat de l'aire a Espanya. Millán Millán', emmarcat en la Universitat d'Estiu de l'UJI, ha celebrat la seua segona i última jornada en el Palasiet Thalasso Clinic & Hotel de Benicàssim. En la jornada, investigadors i tècnics han analitzat els nous requisits que fixa la nova directiva europea sobre la qualitat de l'aire que podria entrar en vigor a la tardor i que estableix nous i estrictes límits per a diversos contaminants que hauran de complir-se l'any 2030.
L'objectiu de la normativa és reduir la contaminació atmosfèrica que provoca a Europa, segons l'Agència Europea de Medi Ambient, 238.000 morts prematures a l'any de les quals 17.000 es produeixen a Espanya. La comunitat d'experts i investigadors reunida a Benicàssim considera que el compliment de la norma suposaria la reducció en un 50% de les morts prematures causades per la mala qualitat de l'aire en el conjunt de la Unió Europea.
La nova legislació contempla la reducció a la meitat dels paràmetres de diversos contaminants perjudicials per a la salut pública com són les partícules respirables PM10 i PM2,5 i l'òxid de nitrogen, a més de limitar les concentracions ambientals de diòxid de sofre i d'ozó troposfèric. Aquest és un pas necessari per a aconseguir l'objectiu de contaminació zero l'any 2050, segons s'inclou en el Pla d'Acció de Contaminació Zero. No obstant això, la realitat de la projecció dels índexs de contaminació a Espanya exposa que "haurem de fer grans esforços per a no depassar els nivells de protecció a la salut que planteja la Unió Europea", segons explica l'investigador del CSIC i codirector del curs, Xavier Querol, "si no s'implanten mesures correctores en el sector del transport terrestre, marítim, residencial i de la ramaderia, principalment, ja que la reducció de la contaminació exigida és molt gran".
En aquest sentit, segons David de la Paz, de la Universitat Politècnica de Madrid, que ha participat en la taula redona sobre la modelització de la qualitat de l'aire, "l'aplicació de la nova directiva implica la necessitat d'evolucionar les tècniques de modelització, incloent-hi els inventaris d'emissió, que en zones urbanes són una peça fonamental per a avaluar les possibilitats d'aconseguir els objectius de la qualitat de l'aire que marca Europa". Sobre aquest tema, durant la trobada s'han aportat nous avanços en els sistemes de modelització de la qualitat de l'aire i de millora d'inventaris d'emissions per a realitzar estudis de projecció d'escenaris d'emissió que permeten seleccionar polítiques cost-efectives per a complir els nous objectius, i així reduir els prejudicis de la salut pública que generen contaminants com les PM i l'ozó.
Pla Nacional de l'Ozó
Precisament, el Pla Nacional de l'Ozó ha sigut l'eix central de la taula redona en la qual han participat David Cáceres, tècnic del Ministeri per a la Transició i Ecològica i el Repte Demogràfic; Xavier Querol, del CSIC; Eliseo Monfort, de l'ITC/UJI; Gotzon Gangoiti, de la Universitat del País Basc, i Hervé Petetin, del Barcelona Suercomputing Center. Una de les principals conclusions assolides és que Espanya, per a reduir els nivells d'ozó, ha de reduir almenys un 30% de les emissions del trànsit rodat i 20% del marítim, al mateix temps que els estudis i els mesuraments revelen que hi ha importants aportacions d'ozó entre algunes comunitats autònomes a Espanya i també de països veïns com ara Portugal, França o Itàlia.
En aquest sentit, el representant del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic ha explicat que és necessària una coordinació amb els països de l'entorn, «ja que l'efecte transfronterer és molt important a Espanya». No obstant això, els estudis presentats durant el seminari reflecteixen que «en l'última dècada els nivells de contaminació d'ozó a Espanya s'han reduït, especialment en 2022-2023, probablement a causa de la gran penetració de l'energia renovable", ha assenyalat Xavier Querol.
La intenció del Govern és publicar el Pla Nacional d'Ozó aquest mateix any 2024 que segons els estudis realitzats pels experts del Barcelona Supercomputing Center hauria d'introduir la necessitat de reduir, almenys, les emissions de trànsit terrestre en un 30% i del marí, un 20%, a més de mesures addicionals sobre la indústria i el trànsit aeri.
La clausura del seminari sobre ha sigut a càrrec de la rectora de la Universitat Jaume I, Eva Alcón, que ha estat acompanyada per la consellera de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, Salomé Pradas, i l'alcaldessa de Benicàssim, Susana Marqués.
