Una de les barbaritats d'aquest estiu va arribar abans del «Chupinazo» dels Sanfermins i de la mà del Partit Popular, qui va llançar la proclama d'utilitzar l'exèrcit en contra de les persones migrants que arrisquen la vida en la mar anant del continent africà a les Illes Canàries.
Aquesta idea d'utilitzar a l'armada espanyola en contra dels «cayucos» i pasteres, la va respondre de manera més que clara l'almirall Teodoro López Calderón, qui va dir que el seu deure és rescatar-los. I punt, i ja estaria. Perquè quan hi ha persones a la deriva, les lleis de la mar són molt clares, i les vides humanes molt valuoses. Com a mínim per a la gent que tenim certs principis i conviccions.
Però més enllà del fet que proposa el Partit Popular, és il·legal, hi ha un tema més greu i que sembra odi i és el plantejament que cal utilitzar als militars, als que estan per defensar-nos d'agressions, per atacar a persones que arrisquen les seues vides per tindre una vida millor.
El Partit Popular assenyala a les persones migrants com a enemics, a gent desarmada i a la deriva, de vegades malalta. Què pretenen? Què els afonem i els bombardegem? Quin tipus de carnissers són els que volen deixar a la mar, a la deriva i sense recursos a la gent fins a la seua mort?
La gravetat de la proposta del Partit Popular reflecteix una manca de valors, de respecte a la vida i de crueltat sense límits. Cap persona amb humanitat utilitza l'exèrcit per atacar gent innocent i vulnerable.
