Del Castelló llaurador i marjaler del que tant orgull de genealogia sentim i que bo, quedarà el que quedarà doncs l’abandonament del camp al nostre terme municipal, la falta de relleu generacional i la necessitat de repensar els cultius ens fiquen en una situació que dona per més d’un article, sabem que avui toca paella de pato.
I si, ahir era la nit de l’agost i ja els he parlat altres vegades de l’especial que és per mi i com la gaudim els Felip en família, però em repetiré un poc, perquè avui comence les vacances i això sempre et fica un somriure a la cara.
Les vacances d’estiu al treball, són un poc com la cançó de Julio Iglesias, La vida sigue igual. Els que tornen al treball després d’un mes de vacances necessiten un dies per adaptar-se i van un poc a ralentí, els que marxen, el darrer dia ja tenim el cap en altre lloc i ens costa un poc mantenir l’atenció en el treball. Però aquest any m’ha cridat com una companya de treball, Tina, que s’encarrega de la neteja, començava el seu mes de vacances plena d’il·lusió, són les meues segones vacances em deia. I vaig caure, que una cosa tant bàsica i que ens sap tant a poc, perquè sempre volem més, com és el fet de tenir un mes de vacances pagades, per certa gent que no pot tenir un treball fixe, és un dret que no ha pogut gaudir.
La il·lusió de Tina em va fer pensar en la importància dels drets que tenim i sobretot de saber gaudir d’ells. Al igual que és important saber gaudir dels moments que tenim amb la família, com els Felip va fer ahir prop de la platja del Serradal.
