L'Ajuntament d'Almassora ultima la primera edició de la gal·la Almassora Cultural 2024, que se celebrarà dissabte que ve 14 de setembre, a les 22.30 hores, en la plaça de l'Església, dins de la programació del nou festival cultural Viu la Vila. Un certamen que omplirà de música, dansa, art, cinema, circ o teatre els carrers del cor d'Almassora.
El regidor de Cultura, Vicente Blay Casino, ha sigut l'encarregat d'anunciar els guardonats en una cita tan especial, en la qual hi haurà cinc categories. “El nostre objectiu és reconéixer i agrair el treball per la cultura popular, per la nostra cultura, que realitzen tant persones com col·lectius d'Almassora. Tots contribueixen a reforçar les tradicions i a impulsar les nostres senyes d'identitat”, ha ressaltat l'edil.
El Premi Individual ha recaigut en Damián Aguilella, just enguany que es compleixen 35 anys des de la fundació de la Secció de Tambors del Crist, d'on a posteriori va sorgir Tambors de Passió, entitat que presideix i de la qual és l'alma mater. Durant este 2024 ha rebut el Premi Repercussió 2024 de la Setmana Santa de Híjar. Aguilella té el grau mitjà de Percussió pel Conservatori Professional de Música Mestre Tárrega de Castelló.
El Premi Col·lectiu és per a la UIM la Esmeralda, la banda municipal d'Almassora. L'agrupació dirigida per Víctor Alapont conforma una peça fonamental de la vida social i cultural de la localitat, ja que s'encarrega de posar la nota musical en cadascun dels esdeveniments rellevants. Per ella, han passat centenars de músics almassorins, deixant constància de l'arrelament musical existent en la localitat.
El Premi Cultura Tradicional se li atorgarà a l'Associació Cultural El Torrelló va nàixer en 2010 des del grup d'adults de l'escola municipal de dansa tradicional d'Almassora. Les participants d'esta activitat, tot dones, s'havien interessat per a aprendre i recuperar els balls arrelats al territori. En la seua contribució a la cultura popular, El Torrelló va tindre la idea de recuperar els nanos fins a sumar sis en l'actualitat. Una parella de llauradors, Llorenç i Quiterieta; una parella de moros, Benafelí i Malafa; Pere Cornell i La Molineta, així com una Panderoleta, en honor al tren que forma part de la història d'Almassora. El col·lectiu ha actuat en diversos punts de la geografia valenciana.
El Premi Projecció Cultural se li entregarà al director Sergi González. Des del 2004 està al capdavant de la productora audiovisual Dionisia Films, S.L., amb la qual ha dirigit un total de 15 curtmetratges, tant ficció com documental. De la mateixa manera, ha estat al capdavant del rodatge de diferents comercials i diversos videoclips. A més, ha dirigit les sis edicions de l'ÀNIMA, Festival Internacional de Curtmetratges d'Almassora, entre altres certàmens. Al llarg de la seua carrera ha obtingut multitud de reconeixements pels seus diferents treballs i, amb el seu últim curtmetratge, va optar a la preselecció per als Premis Goya 2022 de l'Acadèmia de Cinema.
El Premi Ànima Cultural serà per al tècnic en Animació Sociocultural i Expert en Treball Intergeneracional de la residència municipal de la tercera edat, Salvador Sánchez. Forma part de la plantilla del centre des de la seua obertura en 2001 i és una peça fonamental en l'atenció que reben els usuaris. És l'encarregat de dinamitzar la residència amb multitud d'activitats i iniciatives encaminades a un envelliment actiu i saludable. A més, realitza una destacada labor per a unir llaços intergeneracionals, entre els majors d'Almassora i els xiquets, impulsant accions conjuntes amb els centres educatius i col·lectius locals.
El guardó, un emblema d'Almassora
El guardó que rebran els premiats és una escultura que recrea un fragment d'un atuell on es poden veure un flautista i un dansaire, que es troba en el Museu Municipal i va ser trobada en el jaciment arqueològic del Torrelló del Boverot. Les excavacions realitzades fins a la data han permés situar el Torrelló com un referent en l'estudi dels dos últims mil·lennis abans de Crist en la península Ibèrica; des de la cultura del bronze mitjà, passant pel món de les colonitzacions fenícies i la cultura ibèrica per a acabar amb la seua desaparició durant la conquesta de Jaume I, cap al segle XIII d. C.
