Aconseguir un sistema fotovoltaic eficient i sostenible s'ha convertit en una necessitat per a alimentar la creixent demanda energètica en múltiples àrees i contextos. No obstant això, els mètodes de producció en massa per a fabricar cèl·lules solars de perovskitas d'halur que siguen eficients i estables d'una manera segura i sostenible presenten reptes científics i tecnològics i els mètodes de fabricació a escala laboratori no es poden ampliar.
La comercialització de les perovskitas d'halur, que han revolucionat aquest camp donat el seu alt rendiment de fotoconversión en laboratori, s'ha convertit en un tema prioritari en el participen molts grups d'investigació i empreses de tot el món. Un consorci integrat per sis centres d'investigació i quatre empreses (HEPAFLEX), en el qual participa l'equip de l'Institut de Materials Avançats de la Universitat Jaume I de Castelló, liderat per Iván Mora Seró, s'ha proposat desenvolupar cèl·lules solars de perovskita flexibles d'alt rendiment i adaptables a múltiples contextos.
Per a abordar l'eficiència en grans superfícies HEPAFLEX combinarà mètodes de recuita fotònica ràpida i la fabricació de capes primes de perovskita de gran superfície amb rutes de química verda, redissenyant l'enfocament de processament; i permetrà establir una tecnologia fotovoltaica sostenible basada en la circularitat de la fabricació, la flexibilitat, la versatilitat, la substitució i el reciclatge.
Aquest plantejament d'alt rendiment basat en substrats flexibles versàtils i rendibles és una oportunitat per a reduir l'impacte mediambiental i econòmic de les cèl·lules, en garantir la versatilitat d'ús en múltiples aplicacions i en permetre una estratègia de substitució flexible que ampliarà la vida útil efectiva dels mòduls rígids d'alta potència (a més de 25 anys) reduint el cost i la petjada de carboni de la fotovoltaica actual.
El desenvolupament d'un procés únic també permetrà aplicacions flexibles pures a escala no utilitària que mantinguen la major eficiència. Aquestes aplicacions, actualment inviables, reduiran la competència entre diferents tipus d'usos del sòl. El projecte garantirà així la seguretat de la tecnologia amb additius per a segrestar el plom, i així evitar fugides d'aquest material, integrats amb mètodes de reciclatge per a reutilitzar els materials emprats en la fabricació dels mòduls.
Els socis que formen part del consorci han sigut acuradament seleccionats en funció de la seua activitat investigadora i empresarial en el desenvolupament, caracterització, regeneració i explotació de cèl·lules solars de perovskita i altres tecnologies fotovoltaiques. Està integrat pel CSIC, les Universitats de València i Jaume I de Castelló (Espanya), Ben-Gurion of the Negev i Bar-Ilan (Israel), Kauno Technologijos (Lituània) i École Polytechnique Federale de Lausanne (França) i les empreses Saule Spolka Akcyjna (Polònia), Solaveni GMBH (Alemanya), Lomartov SL (Espanya) i Rinovasol Global Services BV (Holanda).
