Noticias Castellón
jueves, 21 de noviembre de 2024 | Última actualización: 12:22

Nosaltres els valencians i valencianes

Tiempo de Lectura: 4 minutos, 20 segundos

Noticias Relacionadas

Les catàstrofes com la DANA que vam viure el passat dimarts 29 d’octubre de 2024, els atemptats de l’11S o de l'11M, són esdeveniments impactants que marquen un abans i un després en la vida de les persones i en la història d'una societat. La raó per la qual molts recordem amb claredat on estaven i què estàvem fent en eixos moments té a veure amb l’impacte emocional que ens generen i els recordem per a sempre gràcies a la memòria episòdica. També, per descomptat, per la cobertura mediàtica que envolta a les catàstrofes. Les notícies, imatges i relats d'eixos moments es repeteixen i es discuteixen en casa, treball, etcètera, la qual cosa reforça la memòria col·lectiva. Ara mateix la que més ens pesa a nosaltres els valencians i valencianes són les connexions socials, la memòria col·lectiva d’un grup, la memòria col·lectiva d’un país, el nostre, el País Valencià.
Ha impactat a tot l’estat espanyol, la força i la resiliència dels valencians quan se’ls toca a la seua gent, al seu poble. Perquè la societat valenciana hem madurat i sabem el que no volem. No volem tornar a caure en les mentides i tàctiques malicioses del Partit Popular com en l’accident de metro de València en 2006.

Quantes negligències van haver-hi el 29 d'octubre de 2024 des de les 6 h del matí fins a les 20:11 h de la nit que va saltar l’alarma dels telèfons mòbils?. El nostre govern del Partit Popular, no va estar a l'altura per detectar els detalls del fenomen meteorològic, ni la seua intensitat, ni la seua afectació geogràfica, tampoc els possibles danys causats i per descomptat les possibles víctimes. El Consell de Carlos Mazón van mirar més per salvar el pont turístic de Tots Sants, que per les vides dels valencians.

Els dos dies anteriors l’AEMET va emetre comunicats en els que advertien sobre la gravetat de la situació i el “perill extrem” on s’havia de tindre molta precaució ja que s’anaven a produir inundacions a causa de la DANA en la zona de València.

A les 7h de la matinada del fatídic dia, l’AEMET havia anunciat a les xarxes socials els avisos rojos a bona part de la província de València, on comunicaven molta precaució i que no hi hagueren desplaçaments.

Tot i el que diu Carlos Mazón, de què era una situació inevitable, a la DANA de 2019, que també va ser molt forta, el govern del Botànic va activar el CECOPI 48 hores abans i l'UME 24 hores abans que començara. Són dues maneres de treballar, una mira per les persones i l’altra es deu a grans empreses que els presionen per tal que no tanquen i que seguisca tot amb normalitat com si res passara.

Només cal que pensem en la gestió de la pandèmia, al País Valencià, que vàrem ser exemple de baix contagis i de protocols en escoles, instituts, administracions públiques, hostaleria…, i aquí no hi havia exemples de res on agarrar-se. Una pandèmia universal sense manual d’instruccions. Així i tot, el tarannà del Botànic, va saber reconduir i va tornar a ser exemple de bones pràctiques en la resta d’Europa.

Com bé diu el nostre portaveu a les Corts Valencianes, Joan Baldoví, el president de la Generalitat Valenciana, el màxim representant del País, va estar de dinant durant 5 hores. Mentre Utiel estava anegada i amb desapareguts, el president estava amb el cafè, copa i puro. Quan més mal ho estava passant la nostra gent, ell estava desaparegut. És un govern indigne. És un govern que no representa als valencians. Així li ho van dir 130.000 persones, tots a una veu, “Mazón Dimisión” o “President a Picassent”.

Ací no només ha de rodar el cap de Mazón, també el de tots i totes aquelles persones, que com per exemple la consellera Salomé Pradas, varen tindre responsabilitat en gestió d’aquesta DANA. Haurien de dimitir, per la responsabilitat política, i per responsabilitat emocional, no entenc com dormen a les nits.

La gestió nefasta del govern al nostre país va costar vides, ja que van denegar en primera instància l’autorització de l’entrada de l'UME i a banda dels seus retards i la seua descoordinació entre administració autonòmica i administració estatal, a més a més no varen deixar passar els bombers voluntaris del País Basc i de la veïna Catalunya, que també estaven amanits per entrar ajudar.

Està més que clar que al Partit Popular no l’han parit per a vetllar en la llarga nit del seu poble.

En canvi, Compromís sí que assumim la veu d’un poble, i per això vàrem demanar la dimissió de Mazón i per això apel·lem al PSOE per arribar als 20 diputats necessaris per a la moció de censura al president.