Aquesta és la sensació que tenim la ciutadania de Castelló quan passegem per la nostra ciutat. És normal que la tinguem perquè, a poc a poc, el cotxe s’ha fet l’amo dels carrers i, ara, també de les voreres.
El govern de la dreta i l’extrema dreta, el govern de Begoña Carrasco, va començar la legislatura “apagant” les càmeres d’accés a la Zona de Baixes Emissions. Ho pose entre cometes perquè les càmeres no estan realment apagades, però, com que no hi ha ningú que les supervise, el resultat és el mateix. Aquest fet ha suposat un augment considerable del trànsit en carrers com ara Campoamor, el carrer Major, Cervantes o Poeta Guimerà, entre d’altres. És especialment destacable el cas del carrer Campoamor, on la gent que hi passa, sobretot al matí, camina inconscientment pels laterals del carrer perquè el trànsit és continu.
Si l’apagat de les càmeres no era suficient per a crear aquesta sensació d’impunitat entre la ciutadania a l’hora de conduir per Castelló, va esclatar el cas Ramírez, que va fer evident que, a Castelló, es podia aparcar on es volguera sense tindre cap conseqüència. Analitzem-ho: si el responsable de la mobilitat de la nostra ciutat podia acumular sancions ,fins a 164, segons els mitjans de comunicació, per aparcar indegudament a la zona blava, què no poden fer la resta de conductors i conductores, que no tenen cap responsabilitat en la mobilitat de Castelló? A la vergonya que va suposar el cas de Cristian Ramírez li hem de sumar el desconcert en la senyalística dels carrers, com ara el carrer Navarra, on es poden trobar, d’un costat, un senyal de ciclocarrer que limita la velocitat a 30 km/h i, de l’altre, un de zona residencial amb una limitació de 10 km/h i prioritats diferents.
A això se suma el bicicaos generat per la renovació de les bancades del servei de lloguer de bicicletes, la pèrdua, per inacció, de la gratuïtat del transport públic municipal per a la gent jove, l’eliminació de carrils bici i la retallada de freqüències en algunes línies d'autobús. En resum, Cristian Ramírez potser és el pitjor regidor de la història de Castelló.
Després està el “factor Ortolá”. Segons ell, VOX és “el partido del orden y la ley”. Jo més bé diria que VOX és un partit de malfaeners. Des de principi de legislatura, Compromís hem preguntat en reiterades ocasions pels controls de velocitat, per l’afluència de vehicles als carrers de la Zona de Baixes Emissions i pels estudis de densitat de trànsit en diferents zones de la nostra ciutat que depenen de la seua regidoria. La resposta ha estat sempre la mateixa: no s’està fent res. Res de res.
La mobilitat a les ciutats de tot el món està canviant, i no ens podem quedar enrere en aquest procés per fer de Castelló una ciutat més amable amb les persones i més sostenible per a poder afrontar els reptes climàtics que ja tenim ací. És l’hora d’apostar fermament per la mobilitat sostenible, pel transport col·lectiu i per la bicicleta; és l’hora de deixar el cotxe a casa. És Begoña Carrasco qui ha de decidir quin model de ciutat vol deixar a les pròximes generacions. Però, trie el model que trie, la nostra ciutat no es pot permetre tindre ni un minut més al capdavant d’àrees tan importants com Mobilitat i Seguretat a Ramírez i Ortolá.
