Més de 30 persones, entre docents i famílies, han participat en la taula redona que ha tingut com a objectiu aclarir dubtes sobre la nova llei educativa valenciana, coneguda també com la llei de llibertat educativa
L’esdeveniment ha tingut lloc a l’IES Maestrat de Sant Mateu, i ha comptat amb la participació de quatre ponents: Josep Albiol, president de la FAMPA Castelló Penyagolosa; Noelia Folch, docent i presidenta de l’AMPA de l’IES Maestrat; Francesc Mezquita, docent de secundària i Marc Ruiz, docent de matemàtiques i membre del sindicat STEPV. La taula redona ha estat presentada i moderada per l'experta en comunicació i professora de l’UJI, Estela Bernad, qui ha oferit una introducció explicativa sobre els principis bàsics de la nova normativa i ha detallat els aspectes clau del decret abans de donar pas als ponents.
Francesc Mezquita ha obert el torn d’intervencions destacant sobretot les nombroses incerteses que encara hi ha al voltant de la llei i sobretot del procés de votació de la llengua base: “la llei efectivament explicita que hi haurà una elecció, però no garanteix de cap de les maneres que eixa elecció siga efectiva”. Ha recalcat la necessitat d'informar a les famílies i d'encoratjar-les a votar advertint que una reducció d'hores en valencià podria comprometre la competència lingüística en aquesta llengua, essencial en un context en què la majoria d'inputs són en castellà.
Finalment, Mezquita ha criticat l’absència d’un debat pedagògic al voltant de la normativa, afirmant que el focus s’ha centrat únicament en l’idioma d’impartició i no en si aquesta decisió aporta millores reals al sistema educatiu. “Quan s'aprenen més llengües, evidentment s’adquireixen més destreses lingüístiques en totes elles”, ha afegit, subratllant la necessitat de no reduir la presència del valencià a les aules.
Per la seua banda, Marc Ruiz, docent de secundària i membre del sindicat STEPV, ha alertat sobre els greus perjudicis que la nova llei educativa suposa per al valencià. Segons Ruiz, “la llei va radicalment en contra del valencià” i, fins i tot si totes les famílies votaren per aquesta llengua, el temps de docència en valencià es veuria reduït respecte al model anterior. Així com a les zones castellanoparlants, el castellà predominarà amb un 75% a l’escola “el màxim de valencià permés en les zones valencianoparlants és un 52,5%, fins i tot en el millor dels casos”.
Ruiz ha alertat que aquesta llei marca “un retrocés lingüístic sense precedents”, ja que elimina el paper de l’educació com a garant de les competències en valencià. “Això de la llibertat educativa és, en realitat, una trampa”, ha sentenciat.
Sobre la Xarxa Llibres, una gran preocupació entre les famílies, Marc Ruiz ha explicat que el sindicat ha preguntat directament a la conselleria si preveia duplicar els recursos per garantir llibres en amb dues llengües base, però no han rebut cap resposta. Ha destacat que és molt improbable que la conselleria vulga incrementar els pressupostos per fer front a aquesta situació, cosa que podria generar incongruències entre els materials i les llengües utilitzades a les aules.
Josep Albiol, president de la FAMPA Castelló Penyagolosa, ha destacat que, des de la federació, que representa més del 90% de les AMPA de les escoles públiques de la província de Castelló, no s’havien rebut consultes ni queixes sobre el sistema plurilingüe establit per la llei educativa anterior. En aquest sentit, ha afirmat que “es tractava d’un assumpte resolt, un meló tancat, que ara s’ha decidit reobrir sense que hi haguera una demanda explícita per part de les famílies”.
Albiol ha recordat que la federació, des del primer moment, ha expressat la seua oposició a la nova llei, argumentant que aquest tipus de decisions no haurien de recaure en les famílies, sinó que han de basar-se en criteris pedagògics definits per experts en educació "nosaltres mai hem volgut entrar en qüestions pedagògiques, els currículums escolars els han de fer experts educatius”.
Noelia Folch, la presidenta de l’AMPA de l’institut amfitrió, ha volgut recordar els assistents la immensa sort que tenim els valencians de ser bilingües, ha afegit “un poble és llengua i cultura, i si ens lleven una d’eixes dues coses ens estan ferint com a poble”. Sobre l’alumnat nouvingut ha destacat el paper de la llengua perquè aquest cree vincles amb el territori i amb els seus companys: “la llengua fa vincle, i no saber una llengua fa el contrari”. Per finalitzar, ha emfatitzat la funció d’entitats com la FAMPA que estan fent un gran paper informador que conselleria no està duent a terme.
Finalment, l’acte ha inclòs un torn de preguntes en què el públic ha pogut resoldre dubtes concrets sobre la llei i la seua implementació, i fer algunes observacions, com ara els problemes que pot presentar per a la inclusió de l’alumnat quan els grups es fan només en vista de la llengua de preferència, la més que probable creació de guetos, la càrrega burocràtica que suposarà el sistema de votació per als mateixos centres escolars, la necessitat de fer arribar la informació a les famílies amb menys accés a la informació perquè entenguen que votaran, etc.
FAMPA
La Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de la província de Castelló (FAMPA Castelló Penyagolosa) és una entitat social, laica i independent, integrada actualment per 253 Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) de les comarques de Castelló.
Som una organització oberta i voluntària, que treballa per la defensa i millora de l'educació pública, i on tenen cabuda totes les famílies de les AMPA federades de la província.
