Qui no en fa no n’erra, o si ho prefereixen en castellà, «quien tiene boca, se equivoca». Noo sóc molt de dites populars, però la realitat és que l’error forma part de l’aprenentatge. No fer absolutament res pot semblar la millor manera d’evitar errors, però no sempre és així. Sovint, la inacció i el desenteniment davant dels problemes tenen conseqüències catastròfiques. Si no, que li ho expliquen a totes aquelles famílies que han vist trencades les seues vides perquè el govern del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, davant l’alerta roja i les pluges torrencials que arrasaven Utiel, va decidir marxar cap a casa o anar-se’n de dinarot al Ventorro en lloc de complir amb el que marca el Pla d’Emergències de la Generalitat enfront d’Inundacions: estar al capdavant de la situació per minimitzar els efectes de les pluges que, a més, estaven alertades amb dies d’antelació.
Hi ha errades que requereixen dimissions. Episodis com aquest no només demanen la dimissió del president autonòmic del PP, també president de la Generalitat, sinó de tot el Consell. A més, haurien de posar a disposició de la justícia tota la informació i documentació sobre el que va passar eixe dia per determinar si de les seues actuacions es pot derivar responsabilitat penal per homicidi imprudent.
També hi ha errors menys greus que, pel seu significat o lleugeresa, no requereixen una resposta tan contundent. No és el mateix, per exemple, arribar tard a comprar un ram de flors per a la Mare de Déu del Lledó per 1.500 euros i que aquesta factura acabe com irregular en un ple, que portar, com va fer el govern de Begoña Carrasco, sis milions d’euros en factures irregulars i nul·les de ple dret per a aprovar-les en un únic ple a l’Ajuntament de Castelló.
Tampoc és el mateix no complir una promesa de tindre els pressupostos aprovats abans de final d’any —un error que no posa el món cap per avall— que haver promés eliminar el personal de confiança, al qual anomenaven "enxufats", i després augmentar-ne el número. O criticar el sou d’alcaldessa fins a l’extenuació i acabar cobrant més que la seua predecessora. No tindre paraula afecta la credibilitat, però no sempre ha de ser constitutiu de delicte.
El que sí que és greu és que el Partit Popular mantinga al govern persones obertament homòfobes, racistes, masclistes, classistes i que fomenten l’odi per motius religiosos. Més encara quan aquests regidors comparteixen notícies falses per alimentar aquesta ràbia. És especialment preocupant que aquests mateixos regidors, tan amants de la "llibertat", insulten la comunitat educativa de la Universitat Jaume I pel simple fet d’haver decidit lliurement en quina xarxa social volen estar presents.
Ara bé, ser responsable de tancar centres juvenils per a adolescents, deixar sense espai de lectura la gent del barri del Censal, no fer noves inversions en centres educatius, no actualitzar les ajudes per als centres de dia per a famílies amb membres que pateixen malalties mentals o autisme sever, retirar ajudes al poble palestí enmig d’un genocidi, eliminar la formació en igualtat a la policia local, suprimir el transport públic per a joves o mantindre paralitzades durant més d’un any les obres dels habitatges socials de Castelló, això sí que exigiria, com a mínim, disculpes ben fortes per part del govern.
Però, clar, si tenim un govern on el regidor de mobilitat, aprofitant que disposava d’un vehicle de rènting, decideix no pagar la zona blava de la qual ell mateix és responsable, i tampoc abonar la sanció per incomplir l’ordenança perquè confia en evitar la notificació i així no pagar a l’Ajuntament, aleshores tenim un problema. Parlem de 8.400 euros que el regidor del PP devia a l’Ajuntament i no ha pagat. I tot això sense dimitir ni ser cessat per Begoña Carrasco. Amb aquest panorama, és evident que alguna cosa no funciona al govern del Partit Popular.
El problema no és cometre errors —tret que siguen greus o especialment greus, com els que hem explicat. El problema real és quan un govern com el del Partit Popular, que es presentava com "el gobierno de los mejores", és incapaç d’assumir responsabilitats o escoltar. Això, al final, té un cost molt alt, no només per al governant arrogant que es creu infal·lible, sinó per al poble que governa.
L’actitud de superioritat moral, la incapacitat d’acceptar errors i la manca d’autocrítica converteixen Castelló en una ciutat que paga, una i altra vegada, els errors d’un govern que ni aprèn ni escolta, sobretot quan no li aplaudeixen. I això és inadmissible.
