El Dia Internacional de les Dones Treballadores és un dia de reivindicació feminista pels drets laborals i socials de les dones. Volem igualtat i equitat entre dones i homes i denunciem que les crisis econòmiques sempre ens fan més pobres i més precàries a nosaltres.
Les retallades en sous i serveis públics ens exposen a situacions d’extrema vulnerabilitat perquè a la precarietat laboral se’ns afig la cura de persones dependents, que encara assumim majoritàriament. A escala internacional, les dones encara enfrontem situacions de desprotecció total relacionades amb els processos migratoris derivats de conflictes oberts i altres causes polítiques i econòmiques.
Cada 8 de març fem una crida contra la feminització de la pobresa. Les dades mostren que el 80% de les persones amb rendes inferiors a 12.000 € a l'any són dones. La pobresa és l'arrel de les desigualtats que patim, i per això cal revisar i avaluar l’eficàcia de la Llei 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes, un marc normatiu que ens va abastir de ferramentes i d’un horitzó més equitatiu, però que, quasi vint anys després, cal adaptar perquè puguem assolir amb eficàcia i justícia els reptes del nostre present.
Cal eliminar prejudicis i estereotips i promoure la corresponsabilitat en les tasques de cura. Sembla mentida que les parelles heterosexuals encara tinguem eixe repte pendent.
osaltres hem sortit i estem conquerint l’espai públic, però com de desafiant continua sent per a ells tombar la mirada cap a casa de manera convençuda i ferma! Per això, el feminisme seguix fent batalla en l’aspecte cultural: perquè pel bé de la nostra societat hem de continuar apostant per la coeducació de grans i menuts a casa, a l’escola, al carrer, a la colla… I, com no, per que les institucions legislen en pro d’una conciliació realista: més permisos per a la corresponsabilitat en les cures i menys eslògans barats.
Però mireu, ara mateix, la bretxa salarial entre dones i homes a l'estat Espanyol és del 30% i al País Valencià ascendix al 34,4%. Això significa que les valencianes guanyem una mitjana de 6.107,76 € menys a l'any que els companys que fan la mateixa tasca. El govern valencià tampoc ha pres cap mesura per a promoure la igualtat de gènere en l'àmbit laboral, com l'aplicació de discriminació positiva en tots els programes de foment de la contractació.
També se suposa que s'han d’anar actualitzant i aprovant els Plans d'Igualtat en la Funció Pública, Educació i Sanitat. Però, per a mostra, un botó: a l’Ajuntament de Castelló, des que no governa Compromís en Igualtat, no s’actualitza el pla. Serà perquè les competències les té la senyora Carrasco i pensarà, com la seua companya Aguirre, que «igual-dá».
Així que ens plantem! Enfront de la dreta del màrqueting rosa i dels misògins de Vox, aquest dissabte, la Coordinadora Feminista de Castelló fem una crida a totes a unir-se en la lluita per la igualtat i la justícia. La manifestació és una oportunitat per a alçar les nostres veus i mostrar el nostre esforç col·lectiu. Juntes, continuem desafiant les estructures patriarcals i construint un futur més digne amb totes i per a totes.
