Enric Nomdedéu. Portavoz del Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
Tornem de l’agost, i la primera cosa que anuncia el PP és que ja s’han posat a treballar de valent en el nou pressupost municipal. Tard. Este anunci a hores d’ara demostra com a poc, que Bataller no complirà el compromís que va adquirir amb mi, i amb tota la ciutat, fa dos anys en el Ple sobre l’Estat de la Ciutat.
En aquell moment, entre d’altes mesures, jo vaig dir que calia fer un pressupost de base zero. I Bataller en la seua rèplica va dir que hi estava d’acord, i que el farien. No el va fer l’any següent, i tampoc no el farà enguany. I esta era la seua darrera oportunitat.
El que jo proposava no és res de nou. Res que no s’haja fet abans en altres administracions. El que fa el Pressupost de Base Zero és exigir a cada gestor justificar detalladament la totalitat de les seues peticions pressupostàries, havent de raonar la necessitat de cada import a gastar. Es parteix anualment de zero i no se li val a arrossegar les partides de l'any anterior sense més. És obvi que moltes partides no tenen perquè tenir continuïtat plurianual. Allò que hui és important, no té perquè ser-ho demà.
A més a més, per a que un pressupost així tinga sentit, cal una avaluació de totes les mesures pressupostàries. Posaré un exemple aclaridor. Funcionen les polítiques socials del PP? No en tenim ni idea!
Ni nosaltres, ni ells.
Si s’hi fixen, tots, absolutament tots els anuncis fets pel PP en eixa matèria (i en altres) estan quantificats. “Hem atés tantes desenes de famílies”, “hem invertit tants milers d’euros”, “hem incrementat en tants milers d’euros la partida de l’any passat...”. Però mai han eixit dient: “set famílies de Castelló han abandonat la situació d’exclusió social gràcies a les nostres polítiques”, o “27 persones han trobat treball després de la formació oferta per l’ajuntament”. Mai.
Des de Compromís hem insistit fins a la nàusea en la necessitat de que totes les polítiques (socials o d’altra mena) siguen autoavaluables, per saber si funcionen. I això connecta directament amb la idea del pressupost de base zero.
Si un programa pressupostari funciona bé, és possible que calga reforçar-lo econòmicament o amb més personal. Si un altre programa no funciona, caldrà revisar-lo, o abandonar-lo. Per molt que porte 11 anys en el pressupost. La principal obligació del gestor públic, és que cada euros gastat o invertit siga eficaç i eficient. I sense avaluació del que estem fent, això tot simplement no es possible.
D’altra banda, és un clam social cada cop més obvi, que la política institucional ha d’obrir-se a la participació ciutadana, ha de retornar la capacitat de decisió a la ciutadania, alliberant-la del segrest al que l’havia sotmés determinades formes de governar. Els pressupostos han de ser participatius. I això no és un cognom, un marca, que millore la imatge del document pressupostari.
I ací puc dir una cosa similar al que he dit abans. Cada cop que el PP parla de pressupostos participatius, diu que “som pioners”, “fa tants anys que en fem”. El que no expliquen és que el procés per fer-los possible dura menys que un sobre al carrer Génova de Madrid. Que les associacions veïnals no tenen temps ni informació suficient. Que no hi ha una partida (un percentatge) fixa, que no hi ha criteris clars sobre allò que en pot formar part i allò que no.
Resumim. El PP treballa en el que esperem serà el seu darrer pressupost municipal. I ho fa, amb els mateixos vicis, costums, i problemes que ho ha fet fins ara, i que ens ha portat a la situació en la que estem. Qui crea el problema, no pot ser la solució. I menys, si no escolta.
