José Benlloch. Alcalde de Vila-real.
Hi ha dies que són molt més que una data en el calendari. Per als ciutadans i ciutadanes del País Valencià el 9 d’Octubre és una d’elles. Més enllà dels fets històrics que es commemoren, el 9 d’octubre és, per als qui creiem en el País Valencià, un símbol i una oportunitat. Un símbol que ens fa mirar-nos a l’espill i enorgullir-nos de les nostres arrels, de la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra història compartida. I una oportunitat de seguir construint la identitat com a poble que altres, des de la nostra pròpia casa, ens intenten arrabassar de males maneres.
El 9 d’octubre de 2014 passarà a la història com la primera diada nacional –autonòmica, per als qui s’ofenen amb les paraules- que els valencians i valencianes no podrem seguir a través d’una televisió pròpia. Una televisió vertebradora, cohesionadora de les múltiples diversitats que poblen la nostra geografia. Una televisió que no només ha deixat milers de persones i famílies sense treball per la incompetència i els abusos a què el Partit Popular ha sotmés la Comunitat, sinó que també ha deixat tot un país sense referència –millorable, sí- per a seguir construint una identitat nacional dèbil que les envestides de la dreta valenciana afebleixen cada vegada més.
No creuen en el país i no creuen en la llengua. En aquest 9 d’octubre que celebrem baix l’ombra de l’amenaça que el Govern autonòmic ha llançat contra l’AVL, convé recordar les paraules del mestre Ovidi Montllor quan ens avisava que “la gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català és la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense”.
Front a aquells que no volen que es pense, els socialistes valencians proposem més país, més autogovern i un finançament adient que ens permeta assolir majors quotes competencials per a seguir construint la societat que volem: un País Valencià just, solidari, avançat, que es preocupa de la gent, amb serveis públics de qualitat, un país per al progrés i la convivència en valencià i també en castellà, sense complexes ni polèmiques estèrils.
Per a construir aquest país, es fa necessària la revisió de les estructures territorials de l’Estat i el marc referencial de convivència que els nostres pares i avis es van atorgar amb la Constitució de 1978. Renovar els termes d’aquell pacte de convivència i dotar-nos d’un nou marc que tinga en compte les circumstàncies actuals és la millor manera de seguir construint junts el nostre futur.
