Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
Com a gran herència tinc dues mans, com tu, imagine. Dues mans sovint maldestres, que controla un cap gran però a vegades pense que mig buit. Dues mans amb les quals me passe els dies sencers davant d’ordinadors donant-li a les tecles, dues mans que d’estiu vénen verdures, dues mans que han sembrat i collit de tot en llargs estius que mai acabaven o caps de setmana.
Dues mans que han posat milers de cubates i punxat milers de disc de vinil o després cds mentre estudiava. I és el que sempre hem tingut a casa, dues mans per persona, els meus pares, els meus avis, el rebesavis que vaig tindre la sort de conèixer... dues mans que s’han cremat baix el sol, que han treballat la terra generació rere generació, i eixe ha estat el gran legat que he tingut, saber gastar les dues mans. Saber gastar-les ha estat la gran herència; ni fabulosos patrimonis, ni renoms, ni rentes físiques ni mentals.
I vull posar en valor eixes dues mans, perquè amb elles pense que encara puc fer molt més, intentar canviar tot allò que no m’agrada i pense que pot canviar-se per millorar. Perquè igual que me van deixar un món que els d’abans mai havien imaginat i una qualitat de vida com mai ningú dels meus avantpassats havien tingut, vull que els meus descendents, almenys, puguen viure com jo, tant de bo millor, i no sols els de la meua sang, sinó els dels seus voltants, perquè no valdria de res si no.
I tots i totes som això, o ho hauríem de ser, mans, dues mans; gent que tinguérem el mateix valor per ser persones, per viure en este moment, per merèixer-nos estar ací de manera digna
I sovint dóna vertigen, pensar que amb dues mans pots estar decidint, interferint, propiciant, ajudant o entorpint, el dia a dia de la gent que t’envolta, i potser eixa predestinació, eixa afició, eixe desfici per intentar canviar tot allò que no t’agrada i penses que no es just, ve molt dins en l’ADN, i ho pots intentar perquè les mans dels teus avantpassats van treballar molt per aconseguir un sistema de semillibertats com el que ara tenim, perquè anteriorment ells van pagar un preu molt alt; i sols per això, ho hem d’intentar.
Per tant, amb estes dues mans que han escrit açó, amb la feblesa i la força de ser sols aixó, dues mans i un cos que es va fent vell, continue tenint la mateixa esperança de tot que pot canviar a millor.
