Enric Nomdedéu. Portavoz del Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
“La tercera urna”, li’n van dir. En un debat a la diputació, proposava Moliner que el dia de les municipals i autonòmiques, s’instal·les una tercera urna per triar els diputats provincials. La idea era millorar la fórmula democràtica de triar els diputats i diputades provincials. Cosa ben lloable conceptualment. El problema és que era una absoluta ocurrència irrealitzable. Calia canviar la llei electoral, i molt
Probablement la Constitució per a permetre-ho; i tot i així, resultava impossible la tria el mateix dia, perquè per ser diputat provincial és condició sine qua non ser regidor electe. I els regidors que emanen de les eleccions municipals, no ho són formalment fins que no prenen possessió setmanes després. Enguany, per exemple, els triarem el dia 24 de maig, però no ho serà formalement fins al 13 juny que prendrem possessió. És per això que les diputacions no es constitueixen fins setmanes més tard.
En fi, no li peguem més voltes. Era una ocurrència convertida en estratègia comunicativa, que ha quedat en no res. Ho vaig advertir el mateix dia en el debat i així ha estat. Tot seguirà igual. El mes que ve, votarem llistes municipals, i seran els regidors i regidores, qui triarà la nova corporació provincial, elegint diputats i diputades d’entre ells. Continua el sistema indirecte d’elecció. Però la cosa és més greu encara. De vegades fer llistes a un poble menut no és fàcil. A Compromís hi ha tres pobles on hem hagut de completar les llistes amb gent de fora, però al capdavant hi ha sempre gent del poble, i compromesa amb el poble. Altres fan cometen un veritable frau democràtic.
Saben vostés que el PP i el PSOE en la seua competició per presentar el major número possible de llistes, presenten persones que no tenen cap mena de vinculació amb el municipi? Per exemple, hi ha destacats militants del PSOE de Castelló encapçalant llistes a pobles en els que no hi viuen, ni hi tenen casa, ni tan sols hi pugen a menjar la mona en Pasqua. Simplement, preseten el nom.
O per exemple, el PP presenta una llista a un municipi amb un ex regidor de Castelló, una assessora de la diputació, el tresorer del PP d’un poble d’un altra comarca, un ex candidat paracaigudista que ha canviat de poble a vore si té més sort que el 2011, un altre assessor de la diputació i una xicona que pels cognoms jo diria que és germana d’un alt càrrec de lliure designació de la diputació.
D’este mateix poble, va ser regidora un altra destacada socialista de Castelló a qui l’alcalde feia la punyeta convocant els plenaris a quarts de 8 del matí, i obligant-la a matinar i eixir de casa a les 6.
I tot això per què? Doncs perquè tots els vots compten a l’hora de repartir diputats provincials. Encara que no tragues regidors, compten. I 25 d’ací i 17 d’allà…van sumant. Així es trien els diputats. Entre comportaments de discutible ètica, per inflar els resultats; i la partitocràcia més estricta a l’hora de decidir qui sí i qui no.
Eixa és la representació política provincial. I ací, cal sumar als partits que no han pogut presentar prou llistes i que per tant no poden de cap forma tindre representació (EU, per exemple); i les agrupacions locals (les diferents marques de Podemos) que no sumen, i per tant faciliten la majoria absoluta al PP.
