Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
S’ha parlat molt de la realitat d’un nou escenari polític; de partits emergents, de la fi del bipartidisme, de la època de pactes i canvis. Sense cap dubte en uns anys s’estudiarà aquest periode que ara estem vivint intensament com un moment decisiu en la nostra història, la del canvi d’una realitat que va vindre marcada per la transició, la d’un bipartidisme imperfecte amb actors perifèrics. No sabem com de forta serà la sacsejada, si tot serà un efecte efimer, o realment estem davant d’un canvi de grans dimensions en el sistema polític de l’Estat Espanyol.
Tot apunta a que estem en el segon escenari; i encara tots un poc en estat de shock, de les 6 grans ciutats de l’Estat que superen el mig milió d’habitants el PSOE sols governa gràcies a un tripartit en Sevilla, i el PP Màlaga amb el suport de Ciudadanos. Madrid, Barcelona, València o Saragossa, tenen alcalde o alcaldessa d’opcions de trencament. I això s’extrapola a les altres capitals de “províncies” i ciutats i pobles de l’Estat, i també en autonomies abans santuaris del PP.
I en alguns llocs, a pesar de donar-se la conjuntura apropiada, no ha estat possible de moment arribar a cap acord entre les forces progressistes, i això pot ser precisament per eixa manca de costum, d’estar acostumats a les majories i la falta de cultura de pactes, d’enteniments, d’entendre que no sempre es té la raó. I poc a poc haurem d’aprendre.
L’ocasió ho mereix.
