María España Novoa. Regidora del Grup Popular de l’Ajuntament de Castelló.
“L’educació hauria de ser la ferramenta per construir una societat més lliure i dialogant ” Falten tan sols unes hores per a què les aules de la Comunitat Valenciana s’òmpliguen de xiquets i xiquetes ansiosos per aprendre coses noves i comencem de nou, com cada any, a escoltar i llegir aquestes afirmacions als mitjans de comunicació que es van barrejant amb els anuncis de propostes improvisades del conseller d’Educació, el nacionalista Vicent Marzà.
El 14 de juliol al diari “El Mundo” vaig llegir una entrevista en la qual el nou conseller deia que el primer que volia fer era alleugerar la càrrega burocràtica i donar més llibertat a les escoles. Així vaig aplegar al treball l’1 de setembre, pensant que la paperassa seria menys per als equips directius dels centres i per al professorat en general però, em vaig emportar la primera decepció al vore’ns en l’obligació d’encarregar-nos també de replegar la documentació dels mestres interins i en pràctiques que avans s’arreplegava a les dependències de Conselleria.
Continuava l’entrevista del conseller amb una segona afirmació on feia saber que volia minimitzar l’impacte de la LOMQE però sense crear un caos. Es veu que pensava que, enviar als caps d’estudis els últims dies de juliol les modificacions previstes amb la proposta d’horari amb 5 sessions (quan s’estava fent de 6), impossible de quadrar, minimitzaria el treball d’aquests. Uns grans treballadors que han hagut de fer un autèntic “encaje de bolillos” per compartir mestres entre dos escoles que no tenen el mateix horari, ja que s’ha donat l’oportunitat de triar entre els dos models.
I per acabar, respecte a l’increment d’hores en valencià, el conseller pensava que s’hauria d’obrir un debat i fer-ho de forma consensuada. I per consens amb si mateix, decideix suprimir un apartat de les instruccions d’inici de curs que garantien la presència d’una assignatura troncal no lingüística en castellà o dos específiques comunes a tot l’alumnat, pensant-se que passaria desapercebut.
I després de tot açó va vindre la bomba…
…de fum, de la gratuïtat dels llibres de text per als cursos d’educació obligatòria. Un anunci propagandístic, una nova oportunitat perduda, excloent les altres dos terceres parts implicades (ajuntaments i diputacions) de la presa de decisions en un projecte que s’anuncia com finançat a parts iguals per les tres institucions. Es veu que això de construir una societat més lliure i dialogant com diu l’inici d’aquest article, quedava molt bé en premsa però, han preferit un monòleg per portar a terme aquest pla. Un pla que ha deixat a milers de pares il·lusionats, però amb la factura al calaix. Pares, que d’altra banda, si s’acompleixen les prediccions, perdran el dret a triar el centre que volen per als seus fills amb l’el·liminació del districte únic, atès que el govern actual aposta per sostraure als pares la capacitat de decidir. I no parlem de si tenen fills universitaris, no veuran una rebaixa de les taxes universitàries tal com els van prometre. I és que parlar no costa diners i ells d’això en saben molt, de vendre la pell de l’ós abans de caçar-lo.
Un any més, recorde el bono llibre, la deducció de les despeses escolars en la renda en temps de crisi, les beques i la congelació de les taxes universitàries per a la resta, el bono infantil… Coses que ha posat en marxa el Partit Popular al llarg d’aquests anys i que provoquen en alguns una intolerància tirànica al evidenciar aspectes que ja s’han dut a terme.
A la fi, comença un nou curs i cal recordar que, els que acaben d’arribar ja s’han oblidat del més important, “para educar a un niño hace falta la tribu entera” (José Antonio Marina).
