Carles Mulet. Senador de Compromís. Membre d’Iniciativa.
Convocar eleccions el 20 de desembre, haurà estat estudiat fins al darrer mil·límetre, amb estudis, estadístiques i càlcul d’enginyeria política.
Diuen que en festes con Nadal la gent sols fer-se una mica més conservadora, i tenint la butxaca aparentment més plena, després de cobrar l’extra de Nadal qui la tinga, i també després d’haver-se tornat part de l’extra de 2012 segrestrada( qui la tinguera) ; el sabor agredolç d’una gestió nefasta s’haurà endolcit una mica, i és més fàcil que la gent oblide eixes ganes imperioses de canvi que tenia fins ara, i opte per l’status quo. Com si el mal fet durant aquesta legislatura poguera eclipsar-se per un dies d’alienació i estudipització generalitzada de la població.
Que es puguen fer eixos càlculs i altres experiments de laboratori per acabar determinant els resultats electorals, genera por de fins a quin punt és manipulable i modelable la voluntat popular. I en eixa tàctica veiem com els grans loobies al servei de la causa juga brut des de fa temps intoxicant l’ambient, demonitzant a opcions i enarborant a altres.
I a nivell general, com ha jugat a davant l’amenaça per als seus interessos de la irrupció d’opcions de canvi allunyades al bipartidisme clàssic, a generar opcions edulcorades del mateix de sempre; marques blanques que acaben sent partits contenidors de tot tipus de residus i rebutjos, maquillats baix una pàtina de bon rotllo i frescor, tot per acabar al mateix lloc. Realment tenim la memòria tan curta?.
I en eixa política de laboratori, fa pocs tothom donava per fet que el canvi no es podia evitar, també a l’Estat, i que el dubte era saber com es configuraria un nou govern de progrés, i han nodrit l’estat d’opinió de que pot se entre la dreta i el succedani es pot sumar una nova majoria, i que pot més que amb eixe succedani es renta la bugada de totes les barbaritats de la dreta clàssica.
Per tant, l’escenari pareix més obert del que podria semblar fa poques setmanes. Invoquem per tant a la memòria.
