María España. Concejal del Grupo Popular en el Ayuntamiento de Castellón.
Abans que un pescador isca a la mar, sempre s’assegura d’apanyar les seues xarxes perquè cap presa s'escape. Són molts els que van caure atrapats en l’anunci sobre la gratuïtat dels llibres de text, però també són molts els que han anat escapant pels forats no sargits.
Durant aquest procés, al Partit Popular, se’ns ha acusat de posar mil i una traves quan tan sols hem defès la política social i les ajudes progressives, que molts subratllaven en els seus programes electorals amb bolígraf roig, evidenciant incoherències i que les condicions en què es duia a terme este pla crearien infinitat de problemes. Encara que he de confessar que, després de tres mesos escoltant a Ximo Puig anunciar que els primers 100 euros del programa "xarxallibres" es cobrarien al desembre, també jo començava a pensar que en això encertarien.
Ara, quan la xarxa es forada més i més, apareixen els terminis ajornats per a convèncer als ajuntaments de que s’adherisquen al pla perquè no s'evidencie la seua falta de previsió i, mentrestant, els interrogants continuen sorgint per la diversitat de casuística i el desconcert dels municipis que no són capaços de donar resposta a qüestions peculiars de cada centre. Però, si ens parem a pensar, el més absurd és la creació d’un banc de llibres basats en una llei que, els seus creadors, anuncien a so de bombo i platerets que volen derogar.
En cap moment s’ha tingut en compte a les administracions locals, tampoc a Castelló, que a tretze dies de que s'òbriga el suposat termini de sol·licitud, no ha sigut capaç de concretar amb quins reforços de personal comptaran, si és que n’hi ha, i informar de com ni on es van a sol·licitar les ajudes, ni de quan es pagaran, per no parlar de que els ajuntaments assimilaran una competència impròpia segons la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’administració local.
En última instància, encara queda l'esperança de que a la nostra ciutat s’escape la presa, s'allunye del pescador i no tracte d'encomanar a pares i escoles la tasca que no han sigut capaços d'assumir per la incapacitat de gestió dels seus companys, autonòmics, de viatge.
