Alcón s'ha reunit amb el representant de l'organització europea responsable de l'acord, Mario Di Castro, i investigadors de l’IRSLab
Castellón Información
La Universitat Jaume I (UJI) ha signat un conveni per a col·laborar amb l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN) en recerca i formació superior en teleoperació robòtica al Gran Col·lisionador d'Hadrons (Large Hadron Collider, LHC) ubicat a Ginebra. La rectora, Eva Alcón, s'ha reunit amb el representant del CERN responsable d'aquest acord, Mario Di Castro, director de la secció Mechatronics, Robotics and Operations (CERN-MRO) per tal d'abordar els reptes comuns d'ambdues institucions.
A aquesta trobada, celebrada al Rectorat de l'UJI, també han assistit investigadors de l'Interactive and Robotic Systems Lab (IRSLab) de l'UJI i el vicerector d'Investigació i Transferència, Jesús Lancis. El grup de recerca responsable de la col·laboració de l'UJI i el CERN és l'IRSLab, pertanyent al Departament d'Enginyeria i Ciència dels Computadors, i coordinat pels professors Pedro J. Sanz, Raúl Marín i José Vicente Martí, experts en telemanipulació, telerobòtica i localització en túnels, entre altres.
La rectora, Eva Alcón, ha subratllat la rellevància per a l'UJI que organitzacions de prestigi internacional en l'àmbit científic com, per exemple, el CERN treballen amb professorat, comunitat investigadora i estudiantat de la universitat pública de Castelló. A més a més, ha explicat la voluntat de l'UJI en "intensificar i ampliar aquesta relació, la qual també respon a prioritats de la institució com ara la internacionalització i el desenvolupament de ciència d'excel·lència".
SINÈRGIES EN ROBÒTICA SUBAQUÀTICA
Per la seua banda, Mario Di Castro ha destacat que l'acord amb l'UJI és molt interessant per al CERN, tenint en compte les importants sinèrgies tecnològiques trobades amb les investigacions a la UJI en el àmbit de la robòtica subaquàtica, com per exemple el control remot d'equips de robots en comunicació reduïda, de gran utilitat per a entorns com ara els acceleradors de partícules. "Esperem que aquest només siga un primer pas per continuar col·laborant, tant amb estades de professorat, com d'alumnat que aporten noves idees i talent per als nous desafiaments que es tracten al CERN amb perspectiva interdisciplinar", ha afegit Di Castro.
L'acord signat farà possible la participació científica de l'UJI en el projecte CERNtauro amb suport econòmic del CERN per a fer la investigació, especialment en concepte d'estades de investigació d'experts científics, amb un pressupost de 130.000 euros per a tres anys. L'IRSLab i el CERN col·laboraran en l'àmbit de la robòtica en general i, en particular, en el desenvolupament d'equips de robots per a la telemanipulació en el LHC i altres acceleradors de partícules, supervisats per control humà.
L'inici d'aquest conveni té origen en l'interès del CERN pel sistema de teleoperació de robots subaquàtics desenvolupats a l'UJI, el qual presenta tecnologies informàtiques aplicables al control remot de robots en els túnels del LHC. Els primers resultats positius de la col·laboració es van produir gràcies al semestre sabàtic que l'UJI va concedir al professor Raúl Marín durant el any 2018, així com també al treball dels estudiants de doctorat d'aquesta entitat acadèmica, Giacomo Lunghi, Carlos Veiga i Zolt Paztori, els quals, actualment, ocupen un lloc a temps complet en la secció CERN-MRO. "La voluntat és continuar fomentant la participació del estudiantat en el conveni UJI-CERN", apunten els professors Marín i Sanz.
RADIACIÓ, INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL O APLICACIONS MÈDIQUES
L'IRSLab de l'UJI té una ampla experiència en robòtica, amb una perspectiva transversal: robots cooperatius en entorns perillosos, com ara aigües submarines, incendis o zones amb radiació, telerobòtica, control remot amb supervisió humana, xarxes robòtiques, arquitectures computacionals, interacció humà-robot (HRI), intel·ligència artificial (machine learning), etc. En l'àmbit acadèmic, l'UJI ofereix dos màsters en aquestes matèries: Intelligent Systems Master i European EMARO+ Robotics Master.
Els sistemes robòtics desenvolupats tenen un disseny modular per a facilitar el treball d'operadors experts en espais radioactius, i són aplicables tant en el LHC com en altres experiments del CERN. És el cas del projecte MEDICIS, on es treballa amb robots per a investigar en l'ús de tècniques millorades de radiació per a aplicacions mèdiques, les quals s'estudien al CERN des de la seua creació.
