Els professionals mostren la seua preocupació en una jornada sobre addiccions en l'era d'internet celebrada a l'UJI
Castellón Información
La Universitat Jaume I de Castelló ha acollit avui la jornada organitzada per Patim i la societat científica Socidrogalcohol en la qual s'ha abordat la problemàtica de les addiccions en l'era d'internet, posant el focus en les apostes i el joc en línia.
El joc a Espanya suposa anualment 45.000 milions d'euros, un 3'1% del PIB. Les loteries i els bingos es mantenen estables, els casinos pateixen un increment del 7% i les apostes una pujada del 18'8%. Segons la Direcció general d'Ordenació del Joc (2015) entre un 3'5% i un 6'3% de les persones que juguen, tenen risc de patir una patologia al llarg de la seua vida, és a dir, entre 1'6 i 2'9 milions de persones a Espanya.
Segons l'informe de percepció del joc de la Universitat Carlos III, al voltant de 230.000 persones menors de 35 presenten un «alt risc» d'addicció a Espanya, i els joves s'inicien cada vegada abans a aquesta activitat. En els últims dos anys el joc s'ha convertit en la segona causa per la qual demanden tractament les persones ateses per Patim i escurça les distàncies respecte als casos de cocaïna. En 2017 representen el 26% del total. "El joc s'està convertint en l'addicció més important del segle XXI, assumint el protagonisme que en el seu moment van tenir l'heroïna, després la cocaïna, i més endavant tant l'alcohol i el cànnabis, podem parlar que existeix una quarta ona quan ens referim al joc i a les addiccions", adverteix el president de Patim, Francisco López i Segarra.
L'augment de persones amb problemes d'addicció al joc ha fet que els professionals de les addiccions es mostren preocupats i reivindiquen, entre altres coses, una regulació publicitària efectiva i real: "El joc en menors incrementa la probabilitat de desenvolupar una addicció en l'edat adulta", ha explicat Francisco Pascual, president de Socidrogalcohol. En 2017, es van emetre més de 2,7 milions d'anuncis de joc online en tots els suports, segons la consultora InfoAdex. A més, hi ha evidència científica de l'associació directa entre l'exposició a la publicitat i la freqüència i intensitat de joc en adolescents i; existeix un consens entre professionals i l'OMS de la capacitat addictiva que té el joc d'apostes.
No obstant açò, i malgrat tota aquesta evidència, el negoci del joc no deixa de créixer, ni tampoc la publicitat en els mitjans de comunicació en horaris infantils. Els famosos i esportistes són els protagonistes que inciten a entrar i provar en els portals, que com a ganxo regalen una quantitat econòmica.
Solament en la província de Castelló hi ha ja 10 cases d'apostes (en 2013 hi havia una), a més de les 781 màquines i terminals d'apostes situades en altres espais com bars, bingos, recreatius, etc. A açò cal sumar la facilitat actual d'apostar des de qualsevol lloc amb el dispositiu mòbil o l'ordinador o la tauleta. Segons Patim, el 40% de les persones que acudeixen al seu recurs per addiccions sense substància, presenten un problema amb les escurabutxaques i el 33'3% a les apostes. "Hem d'oferir respostes més centrades en la persona, que atenguen la vulnerabilitat que presenten aquests pacients, quan parlem d'addiccions", explica el president de Patim.
En aquesta jornada s'ha parlat des d'una perspectiva multidisciplinària de les qüestions relatives al joc. S'ha parlat de menors i joc, de mitjans de comunicació i publicitat, així com de qüestions jurídiques i de control del joc, a més de la perspectiva psicològica en relació al joc en línia. "Existeixen diferències significatives quant a dones i homes que juguen, elles són més majors, i seria molt interessant poder estudiar amb més profunditat en quina mesura influeixen els estigmes i els estereotips de gènere en aquesta diferència", apunta López i Segarra.
L'Estat, que segons els articles 39 i 43 de la Constitució garanteix la salut, integritat i protecció social dels ciutadans és el que ha d'arbitrar el marc legal del joc, no solament les empreses del joc mitjançant l'autorregulació.
