Adrián Casabó Martín. Presidente del PP de Vila-real. Vicesecretario del Partido Popular de Castellón.
De Vila-real fins a Madrid per a acompanyar els nostres llauradors en la manifestació convocada pel món rural espanyol. Això és el que vaig tindre la sort de fer ahir diumenge amb altres companys del Partit Popular de la província de Castelló. El sector citrícola ha sigut clau en la nostra història i en el creixement de la nostra ciutat i volem que ho continue sent també en el futur.
És necessari que el Govern socialista escolte la veu d’aquells que millor coneixen el camp i les seues necessitats. Cal apostar per polítiques que creguen en el seu potencial i no per polèmiques que menyspreen els nostres llauradors i ramaders i a les quals lamentablement ens té ja acostumats el Govern de Sánchez.
Com he fet sempre que he tingut ocasió i ara amb més motiu com a president del Partit Popular de Vila-real, he estat al costat dels llauradors del nostre poble per alçar amb ells la veu davant d’aquells que aposten per polítiques contràries als seus interessos.
Al mes de març del passat any vam aconseguir que llauradors de Vila-real i Nules estigueren al Senat per explicar la problemàtica de la plaga del cotonet a tots els grups polítics que els van voler escoltar. Tan sols un mes després i gràcies al treball dels senadors populars de la província de Castelló, aconseguíem una interpel·lació al ministre d’Agricultura, qui va haver de donar explicacions als llauradors davant la passivitat del Govern en la lluita contra la plaga del cotonet.
Necessitem que el nostre camp continue viu. He tingut la sort de viure de prop la passió pel cultiu de la taronja i, per això, sé també de l’esforç i sacrifici que suposa. És vital per al nostre futur que el camp seguisca amb vida, ja que és aliment per a tots i mitjà de vida per a moltes famílies del nostre poble. Gràcies a tots els llauradors de Vila-real, representants ahir per ALIV, i també als d’altres municipis de la nostra província que, tot i els nombrosos entrebancs i dificultats, seguiu al peu del canó fent sentir la veu del camp allí on siga necessari.
