Quan parlem d’aigua sempre hi ha cinc coses que crec que han d’estar sobre la taula. La primera, el poc valor que li donem. No va ser fins l’any 2010 que les Nacions Unides no van declarar l’accés a l’aigua un dret humà. Saben quan van declarar un dret humà l’accés a Internet? En l’any 2011.
La segona qüestió és que l’aigua forma part del nostre benestar. Obrir l’aixeta i poder dutxar-nos, beure, cuinar, escurar o rentar la roba. Si em permeten l’escatologia, si fem de ventre i no corre l’aigua de la cisterna, prendrem consciència ràpidament com d’important és per la salubritat de les nostres llars.
La tercera, que de l’aigua depèn la nostra economia, siga el sector primari, d’on no sols comerciem i exportem productes, sinó que recordem ens alimentem; o siga sector industrial i el sector serveis, necessiten de l’aigua. Com li he dit més de una volta a l’alcalde de Peníscola, de que serveixen 10.000 places hoteleres si no tenim aigua?
La quarta, la gestió de l’aigua urbana, i dona igual que siga pública, mixta o privada, ara mateix, si tens diners, tindràs aigua, sense que hi hage molta diferència entre els grans consumidors i els que estalvien, i sense que hi hage cap debat en profunditat i molt menys restriccions dels usos que li donem, excepte quan hi ha sequera on sempre comencen les restriccions pel sector agrícola.
I cinquena, quina és la nostra realitat. En el món, aproximadament un 46% de la gent beu d’aqüífers, al País Valencià eixe percentatge supera el 70% i a Castelló podem dir que supera el 90%. Evidentment, l’aigua que bevem a la capital no és la que ha plogut al Tossal Gros o al Cim de Raca, sinó que ve de zones de recàrrega d’aqüífers com és el Maestrat. Nosaltres tenim aigua econòmica i relativament abundant, perquè ens ve de l’interior, on és escasa i costosa d’extraure. A banda d’això, estem a la conca mediterrània, on tal com ens adverteix la ciència, els fenòmens meteorològics extrems seran més freqüents, i això vol dir pluges torrencials, que dificulten la recàrrega dels aqüífers i sequeres persistents, molt més llargues del que estàvem acostumats.
En base a aquestes cinc fets, Compromís des de la Diputació de Castelló vam tirar endavant el Pla Director de l’Aigua de la Província de Castelló, amb l’objectiu de garantir el subministrament d’aigua als nostres municipis, indistintament de la situació climàtica que patirem immediatament, i amb una governança solidària, i açò últim no és una qüestió menor, doncs segurament el fet de tenir un preu únic per la gestió de l’aigua dins del consorci provincial, quan la diferència en la nostra província del preu del metre cúbic entre el municipi més car i el més barat se’n pot anar a més d’un 1000%, és la política contra el despoblament més agosarada que s’ha fet en la Diputació els darrers anys.
El Pla director de l’Aigua es basa en quatre pilars: El primer, investigació, doncs tenim aigua en abundància en el subsòl, però cal seguir identificant els aqüífers, i més important tindre mecanismes per controlar la seua salut. El segon pilar és la inversió en eficiència, els municipis han d’invertir per no desaprofitar recursos hídrics, que són escassos i finits.
El Tercer pilar, i segurament el més important, és la governança, cal que entenguem que el problema de l’aigua va més enllà del nostre municipi, que cal ser solidaris i que cal col·laborar, a banda de prendre decisions en conjunt, algunes que mai hem pres fins ara. I el quart, les inversions, per connectar i aprofitar els recursos hídrics que tenim (ahí entren les dessaladores també), una inversió molt significativa, però al mateix temps necessària i imprescindible per garantir l'abastament als pobles de les nostres comarques i per tant, evitar que desapareguen per falta d’aigua.
Un Pla Director, que cal dir vam elaborar i treballar buscant el consens polític, perquè en Compromís érem conscients que inversions i projectes d’aquesta magnitud sols es podien portar a terme amb un gran acord. Una visió que el president de la Diputació Jose Martí compartia, però que ara, per les noticies que ens arriben i per les mocions que està presentant sobre l’aigua el Partit Popular, l’actual presidenta vol trencar, tornant a la vella política d’utilitzar l’aigua de forma partidista, sense fer anàlisis en profunditat del reptes que tenim i, sobretot, sense buscar una solució a llarg termini. Només busca assenyalar com a culpable al contrari, mentre no fem cap política que aporte solucions. Esperem que rectifique i prompte, perquè el que està en joc és la supervivència dels nostres pobles i ciutats davant de les sequeres que podem arribar a viure i que ens vindran.
I posats sobre la taula, les necessitats i els reptes que tenim, com concretem un futur hídric per les nostres comarques i país? Doncs d’açò parlarem en el pròxim article.
