Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
Les festes són esdeveniments de caire social organitzats de forma pública o privada amb l’objectiu del carpe diem, és a dir, passar-ho bé en el sentit més col·lectiu de la paraula.
És una paraula d’origen llatí usada en la nostra llengua ja des del segle XIV, tot compartint l’arrel semàntica amb la de fira, amb el significat de dia festiu.
Però, darrerament, també s’ha produït cert increment en la intensitat de la celebració de festes privades -party en anglés- amb qualsevol pretext com ara comiats de solter, aniversaris, dinar d’empresa, etc. la qual cosa ha portat a l'aparició d'empreses especialitzades en l'organització de festes en el sentit positiu de la creació de llocs de treball, però també en el negatiu quan creix el consum de substàncies excitants o euforitzants que, amb les xarxes socials, de vegades, són convocades de forma massiva i oberta.
Però les festes, als darrers anys democràtics, també s’han polititzat en el pitjor sentit de la paraula, i no solament perquè els que ostenten el poder les utilitzen per fer-se visibles a tothora, sinó per la seua participació excessiva ja siga en actes socials organitzats per la societat civil, en rituals religiosos -d’on s’haurien de retirar democràticament- perquè s’ha de retornar el protagonisme a la gent del poble i, sobre tot, organitzant i finançant quasi al cent per cent una sèrie d’espectacles que quan no fomenten els vicis privats, acaben buidant la vidriola destinada a serveis socials més urgents i necessaris. Tot això arrebossat amb un calendari laboral, a nivell estatal i autonòmic, dissenyat més pensant en col·locar les festes que no en aconseguir un ritme de treball més racional, lògic i adient amb els temps que corren: les festes arrelades en el passat rural solien caure al final de les collites, però, des que l’economia es va terciaritzar i amb la globalització cultural i econòmica, s’ha arribat a mesos com l’actual on, per exemple, s’acumula Magdalena, Falles i Setmana Santa.
Naturalment, des del poder tot ho justifiquen amb la ingent quantitat de capital que mouen les festes quan, de tots és sabut, el negoci és de quatre i les pèrdues de tots, com sempre i per desgràcia, beneficis privatitzats i pèrdues socialitzades. El món ha canviat, però la caspa partidista -manipuladora i creadora de clientelismes- continua: els fons públics, escassos com mai, ja no poden destinar-se més temps a pagar bous, futbol o berbenes, sinó a fomentar la creació de llocs de treball, directes o indirectes, i a potenciar activitats culturals i cíviques que barregen diversió i foment dels productes locals, així com de la qualitat tècnica i humana de la ciutadania.
