El dijous s’asseuran en la banqueta de l'Audiència Provincial l'ex alcalde Juanjo Rubert, l’ex edil Ramón Tomás, un tècnic municipal i cinc membres de Piaf
Castellón Información/S.N.
Després de nou anys d'esperes, proves i encreuaments d'acusacions entre govern municipal i oposició, arranca el judici del ‘Cas Piaf’aquest dijous dia 7 de gener en la secció 2a de l'Audiència Provincial de Castelló.D'aquesta manera, s'asseuran en la banqueta l'ex alcalde. Juanjo Rubert, l’ex regidor d'Obres Públiques, Ramón Tomás, un tècnic municipal i cinc membres de la constructora Piaf per presumptes irregularitats en els comptes d'ajuntament relacionades amb els treballs de la mercantil. La Fiscalia, que sol·licita la lliure absolució dels processaments, reconeix en el seu escrit que “entre els anys 2006 a 2012 es van detectar irregularitats en la comptabilitat municipal de l'ajuntament”, però no les considera imputables als processaments ni cree acreditat que les arques municipals patiren cap perjudici.
Per la seua part l'acusació, sol·licita deu anys de pressó per a Rubert i Tomás, per considerar-los presumptes autors de delictes continuats de prevaricació, malversació, frau i falsedat de document mercantil. Una pena de privació de llibertat sumada als 26 anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec en llocs públics.
El judici s'allargarà els dies 11, 12, 14, 15, 21, 22 i 28 de gener.
Benlloch es va negar a pagar 600.000 euros en factures
L’alcalde de Vila-real, José Benlloch, va recordar en estiu com va succeir la trama. “Quan vam arribar al govern el 2011, vam detectar una sèrie de factures per valor de 600.000 euros de les quals ningú es feia responsable i per treballs que no estava acreditat que s'hagueren fet". Aquestes factures, que formaven part dels 9 milions d'euros de factures sense pagar que va deixar l'anterior govern del PP, estaven a nom de l'empresa Piaf, "una mercantil que en el judici del cas Gürtel va reconéixer haver finançat al Partit Popular". L'alcalde va subratllar que des del primer moment "la nostra missió va ser defensar els interessos de la ciutat de Vila-real i anul·lar aquestes factures perquè no es pagaren".
"Nou anys després, els responsables d'haver signat els endossos d'aquelles factures s'asseuran en la banqueta per a explicar per què un dia abans de prendre possessió jo com a alcalde, i quan estava pràcticament en funcions, l'anterior alcalde va endossar a un banc a través d'un préstec el pagament d'aquestes factures que després es va veure que no eren vàlides", recalca el primer edil, que recorda que en aquests nou anys l'Ajuntament no ha deixat de lluitar per a evitar el pagament d'aquests 600.000 euros que reclama una entitat bancària.
Cal destacar que entre les factures falses assenyalades en el ‘cas Piaf’, es troben part de les obres de remodelació de l'actual comissaria de la Policia Local.
