Amparo Marco es ya la nueva alcaldesa de Castellón con los votos del tripartito, Ciudadanos votó a Cristina Gabarda y El PP, en blanco.
La socialista, Amparo Marco, ha sido investida hoy alcaldesa de Castellón con los votos de PSOE, Compromís y Castelló en Moviment. El PP votó en blanco, y Ciudadanos, a su cabeza de lista, Cristina Gabarda. Marco tuvo detalles en su discurso, para toda la Corporación, y gestos amistosos con la oposición y de agradecimiento a sus votante. La intervención de Xavier del Señor fue tajante. Entró a saco, “No creemos en la Constitución” dijo, “modificada amb nocturnitat i traïdoria per a posar-la al servei de la banca i el poder financer”. Aparte de eso, el acto fue solemne, y se saldó incluso con un abrazo entre Marco y Bataller y entre Marco y Begoña Carrasco.
Castellón Información
No hubo sorpresas, el tripartito cumplió su pacto, Ciudadanos se votó a si mismo y el PP, simplemente, votó en blanco.
Hoy se constituía el nuevo Consistorio que gobernará la ciudad de Castellón durante cuatro años, entre 2015 y 2019. Los concejales, en este caso concejalas, de mayor y menor edad fueron las encargadas de presidir la mesa.
Los concejales electos juraron o prometieron la Constitución y tomaron posesión de su acta. Posteriormente llego la hora de los discursos, la presentación de candidatos para la alcaldía y para formar gobierno.
El PP de Begoña Carrasco recurre al diálogo como modo de entendimiento
Por parte del PP, que tras más de 20 años pasará a la oposición, Begoña Carrasco, nueva portavoz del Grupo ha destacado que “hoy es un día importante para el municipalismo, que representa la cercanía a las personas y la vocación de servicio público a las que nunca debemos renunciar. (…) Este último mandato no ha sido fácil. Hemos contado con un equipo comprometido, honesto y eficaz. Personas a las que quiero agradecer de corazón su dedicación y su lealtad con el proyecto del Partido Popular”.
Carrasco ha destacado la capacidad y el compromiso de todos los miembros que conforman el nuevo Grupo Municipal Popular y ha añadido que ‘hablar es la única forma de entenderse. Y entenderse es la única forma de gobernar. Y en esta conversación continua que es la política no debe silenciarse la voz de 21.000 castellonenses”.
La portavoz ha tenido también unas palabras para el hasta ahora alcalde de Castellón, Alfonso Bataller, citando textualmente el mensaje de su discurso de toma de posesión en el que destacó que “llevaré las reivindicaciones de Castellón donde haga falta para que nuestra ciudad siga teniendo un futuro prometedor”.
Así mismo, en representación del Grupo Municipal Popular, Carrasco felicita a la nueva alcaldesa por su nuevo cargo, al nuevo equipo de gobierno del ayuntamiento y al conjunto de miembros de la nueva corporación.
Amparo Marco se muestra conciliadora para gobernar
En lo que respecta a Amparo Marco, nerviosa y emocionada, ha seguido la votación con cierto nerviosismo mientras se retorcía las manos en su asiento. Una vez contabilizados los votos, ya no cabía ninguna duda y la presidenta de la mesa, Carmen Oliver la nombraba alcaldesa de Castellón.
Amparo Marco ha recogido la vara de mando, pero se ha tomado su tiempo antes de tomar el mando. Tiempo en el que se ha dirigido ofreciendo la vara de mando tanto a los miembros del tripartito como de la oposición, en un gesto de concordia muy elegante.
Emocionada, hasta el punto de que parecía que podía echarse a llorar, Marco ha destacado en su discurso, el apoyo de su partido pero también la colaboración de Compromís y de Castelló en Moviment. Ha citado su voluntad de trabajar para todos, y de luchar porque Castellón sea, como se merece, una gran ciudad.
Y también ha recordado uno de sus mensajes durante la campaña: a partir de hoy no habrá coches oficiales sino más zapatos y zapatillas”
Llegó entonces la hora de los abrazos. Uno de los más significativos, el que recibió de Alfonso Bataller, Cristina Gabarda y Begoña Carrasco.
Pero lo verdaderamente rompedor de este pleno de investidura, ha sido el discurso del cabeza de lista de Castelló en Moviment, Xavi del Señor, que no tuvo desperdicio alguno.
Se mostró contrario a la Constitución que se veía obligado a prometer para poder ejercer como concejal, pero que no acata, y señaló que van a hacer todo lo posible para cambiarla.
Un discurso para repetir entero, porque… no sobra ni falta nada. Si las palabras de marco fueron conciliadoras, Castelló en Moviment, empieza la legislatura con ritmo propio… y que cada cual lo juzgue como se merece:
Comunicado de Xavi del Señor
“Començar el nostre camí com a regidores veient-nos obligades a prometre una Constitució en la qual no creiem, modificada amb nocturnitat i traïdoria per a posar-la al servei de la banca i el poder financer, no és sinó un exemple més de les grans mancances democràtiques que patim.
No.
Nosaltres no acatem aquesta constitució. La constitució de l’article 135 que prioritza els beneficis de la banca no és la nostra constitució. Aqueixa és la constitució dels dos partits que han sostingut un règim que ha donat l'esquena a les necessitats de les persones, un règim en el qual només se'ns permet opinar cada quatre anys mentre que els que ostenten el poder financer no deixen d'opinar i pressionar cada dia perquè tota norma, tota decisió política de transcendència siga presa en benefici dels poderosos amb la connivència d’un poder polític servil encara a risc d'haver de desfilar després per “cuartelillos” i jutjats.
Aqueixa no és la nostra constitució, aqueixes no són les nostres regles i hem vingut per a canviar-les.
Fa quatre anys, els que fa just ara un parell de dies declaraven davant la guàrdia civil, ens insultaven i ens menyspreaven. Se sentien forts, tant que ens reptaven a fer un pas endavant per a arribar a les institucions creient que no seríem capaces d'aconseguir-ho. Les queixes del carrer eren aleshores per a ells motiu de riure. Doncs bé, senyors del PP, ací estem, la seua diversió d’anys enrere s'ha convertit en el seu malson i quan vostès van despertar, nosaltres ja estàvem ací. El carrer ja ocupa aquests escons que vostès creien haver rebut en herència.
Però no es preocupen, que nosaltres no anem ni a insultar-los ni a menysprear-los. Nosaltres simplement anem a dir a la gent de Castelló com s'han gestionat els seus recursos, els de la ciutat, durant aquests anys passats. Nosaltres anem a treballar per a saber com s'ha governat aquesta ciutat i que tota la ciutadania conega quins han sigut les prioritats del Partit Popular. Estic convençut que no seran necessaris els insults als quals vostès ens tenen tan acostumades. Bastaran els fets. I el preàmbul viscut aquesta setmana, augura mesos d'intriga.
Però Castelló en Moviment no solament ha vingut a vore com es van fer les coses en el passat i denunciar corrupció. No solament hem vingut per obrir finestres i assegurar un ajuntament tan transparent com les aigües de Columbretes. Castelló en moviment ha vingut a treballar pensant en el present i en el futur, a sumar esforços, a asseure les bases d'un Castelló on capiem totes.
Malgrat els cants de sirena que ens volen fer vore que la recuperació econòmica és un fet que ens beneficia a totes, incloent la classe treballadora, la veritat és que les diferències socials no fan més que augmentar. Cada vegada els que més en tenen, en tenen més i els que menys en tenen, en tenen menys. També a Castelló. El nombre de desnonaments a la nostra ciutat se situa entre els més elevats de l'Estat. Cada vegada més famílies perden les seues cases i cauen en la injustícia de vore's despullades d'aquest dret que atorga aquesta mateixa constitució que ens obliguen a prometre i que diu que totes tenim dret a un habitatge digne. Tot davant la passivitat dels qui fins ara ens han governat i que ha fet que tot suport legal, emocional i psicològic haja hagut d'arribar de persones voluntàries organitzades al voltant de la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, moltes gràcies companyes i companys de la PAH, i que estan assumint una labor que hauria d'assumir obligatòriament aquest ajuntament. Com hauria d’assumir obligatòriament el compromís d’atendre les necessitats dels col·lectius més vulnerables i que ara viuen moments d’autèntica angoixa davant la situació de desempar en què els han deixat les institucions. I estic parlant de la dependència, de la discapacitat, de l’atenció domiciliària a la gent gran, de la cura de la gent sense recursos, tasques totes assumides per gent voluntària ja que les institucions han optat per gastar-se els diners comuns en projectes ruïnosos com el TRAM i en maquetes a preu d’or i diamants.
Són nombrosos els informes, que per cert, cap d'ells arriba des de Veneçuela, sinó que venen d'altres entitats tan bolivariànes com Càritas Diocesana o el Síndic de Greuges, que ens alerten del creixement de la pobresa a Castelló, de l'enorme risc de caure en l'exclusió social de moltes veïnes i veïns de la ciutat. Els mateixos informes alerten que entre els que més pateixen les conseqüències d'aquesta crisi del capitalisme, estan els xiquets i xiquetes molts dels quals només troben un menjar calent al dia, que és el que se'ls dóna en els menjadors escolars. Tot açò mentre els seus pares, tracten de trobar treballs on els drets laborals formen part ja del passat, amb sous de vergonya que és el sou que haurien d’haver cobrat els responsables polítics d'aquest ajuntament, incapaços de solucionar estos problemes, que són els problemes reals de la ciutat.
Des de Castelló en Moviment seguim defensant que és necessari renunciar als privilegis, als regals, als cotxes oficials i a les prebendes i reclamem que els salaris dels càrrecs públics no siguen desorbitats. La distància entre el que cobren els representants polítics i el que cobren la immensa majoria dels nostres representats és la distància que ens allunya de la realitat i així difícilment podrem assumir que, efectivament, la ciutat pateix una situació d’emergència. I és en aquesta situació d‘emergència, que inclou l’atur i la pobresa, on hem d’incidir des de hui mateix.
Fa molts anys, massa, que Castelló marxa a colps d'ocurrències generalment ruïnoses sense tenir en compte ni les necessitats ni l'opinió de les persones que l'habitem. Açò ha convertit a Castelló en una ciutat desigual. Les diferències entre el centre de la ciutat o les noves zones residencials de luxe i els barris perifèrics és vergonyosa. L'abandó que pateix el poble del Grau no té precedents.
El nostre treball, el treball de Castelló en Moviment, va a centrar-se en atendre aquestes necessitats, en generar els mecanismes que ens porten a crear una ciutat més igualitària, solidària i participativa com a projecte de futur on la ciutadania siga l’autèntica protagonista. Una ciutat on cap persona se senta exclosa per cap motiu. Una ciutat lliure de terrorisme masclista
Castelló en Moviment el conformem gent normal, treballadores en atur, estudiants, persones desnonades, asalariades, mestres, pescadors, migrants que van haver de marxar. Som gent del carrer. Hui més que mai el carrer ha entrat a l’ajuntament. Però no hem vingut per tancar-nos ací dins. No estem ací per obrir les portes i esperar que la gent vinga a vore’ns. Hem vingut perquè siga l’ajuntament qui ixca al carrer, perquè siguem els representants de la gent els que xafem cada pam de la ciutat per conèixer els problemes reals de primera mà, per atendre les necessitats de les persones. I per reactivar tot el teixit social abandonat durant anys. La ciutadania de Castelló mereix poder participar de cada decisió que prenguem en aquesta casa, que és la de tots i totes.
Mai més un projecte que puga comprometre el futur de la ciutat sense comptar amb la opinió de les castellonenques.
Castelló necessita generar un teixit participatiu que supere l’actual situació, on massa vegades els favors deguts i els temors a perdre la subvenció han afavorit la submissió. Cal apostar per la maduresa de les persones perquè s’organitzen, perquè establisquen canals de participació, per formar col·lectius crítics i independents del poder polític de cada moment. I ho han de fer sense por. No ens valen ni les represàlies ni els favoritismes. Necessitem gent crítica perquè solament així aconseguirem que la ciutat siga realment una ciutat construïda entre totes i tots nosaltres.
L’entrada de Castelló en Moviment a l’ajuntament marca una nova etapa política, una etapa que ha omplert d'il·lusió a milers de ciutadanes i ciutadans i tenim la responsabilitat històrica de no defraudar-los. Ens juguem molt. Més que mai, amb els seus vots, la gent ens ha dit què vol i que no és una altra cosa que el que diu aquell vell vers d’Ovidi Montllor: “Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer”.
Després de 24 anys de majoria absolutista, aquesta nova etapa comença amb un acord entorn d'un programa posat en comú pel PSPV, Compromís i Castelló en Moviment. Un acord que compromet als dos primers a dur a terme tot l'acordat des del govern municipal i als tercers, o siga nosaltres, a treballar per a la consecució dels objectius marcats des de l'oposició. I ací estarà Castelló en Moviment, exercint una oposició constructiva amb la mà tendida perquè l'acordat arribe a bon port amb l'aportació del nostre treball. Però al mateix temps ens mantindrem vigilants i ens mostrarem tan combatius com sempre si veiem que les línies de l'acord s’'entorten.
I combatius seguirem en la defensa dels drets de les persones, que ara més que mai estan en perill amb aquest intent de cop d’estat encobert que és el Tractat de Comerç i Inversió entre Europa i els Estats Units conegut com TTIP.
Venim del carrer i al carrer tornarem. No tenim intenció de quedar-nos ací assegudes per a acabar cobrant quinquennis. Nosaltres només busquem camins perquè el poble es faça sobirà i perquè es complisca allò de manar obeint.
