Si la Conselleria de Sanitat s'asseu abans del 21 de juliol a negociar les seues reivindicacions, la mobilització s'aturaria
El pròxim 21 de juliol els MIR (Metge Intern Resident) realitzaran una vaga arreu el territori valencià, a no ser que la mateixa Conselleria de Sanitat inicie un diàleg per tractar de negociar un conveni: “Si Conselleria s’asseu abans del 21, independentment d’aconseguir acord o no, es bloquejaria la vaga”, manifesta Marc Peraire, l’encarregat de coordinar la vaga MIR a la província de Castelló, però continua: “tot i que pareix que no ho farà”. Així doncs, si Conselleria no inicia aquesta desitjada conversa per negociar un conveni amb els MIR, es realitzaran concentracions el mateix 21 de juliol a les 8:00 hores del matí davant de tots els hospitals del territori valencià. Així mateix, també s’han organitzat dues manifestacions per a eixe dia, a les 11:00 hores, a València (Facultat de Medicina de l’UV) i a Alacant (Escales del Jorge Juan). Per què no a Castelló? “Molts residents que fan ací el MIR són de València i creiem que podem tindre més impacte fent una manifestació a València que dues en paral·lel”, explica Peraire i, matisa, que al principi era una sola a València, però la mobilització des d’Alacant era més complicada. El 24 d’eixa mateixa setmana també hi ha una manifestació conjunta organitzada a València, tot i que encara es desconeix l’hora.
Tàrsila Galdón/Castellón Información
Una de les primeres comunitats a esclatar fou Madrid, el passat dilluns, però: “s’està encenent el tema”, opina Peraire, qui també assegura que ignora si hi haurà una acció simultània arreu de l’Estat, però està prou convençut que les vagues s’aniran multiplicant per tot arreu. Les seues reivindicacions són set en total. En primer lloc, es demana el dret al descans, amb “descans obligatori de 36 hores després de la realització de guàrdies de dissabte, com marca la normativa europea”, segons prega el document oficial on s’especifiquen aquestes reivindicacions. Peraire explica que molts cops, els llocs de descans als hospitals no són dignes, ja que es produeix el que s’anomena ‘el llit calent’: “van passant residents al llarg de la nit perquè no hi ha lloc”.
Els MIR demanen també una equiparació de sou en totes les Comunitats Autònomes: “també demanem que es respecten els dies corresponents a la formació, perquè tècnicament, estem en formació”, explica el coordinador dels MIR a la província. A banda, el document oficial adjunt també demana la creació d’un òrgan supervisor de les condicions laborals dels MIR perquè es complisca tot el negociat. Cal tindre en compte que algunes Comunitats Autònomes han defès que no tenen la competència necessària per fer front a aquestes demandes.
El Reial Decret 1146/2006 del BOE del 6 d’Octubre que regula la relació laboral especial de residència per a la formació d’especialistes en Ciències de la Salut matisa que les retribucions depenen del Sistema Nacional de Salut i de l’Estat, però: “los servicios de salud y demás entidades titulares, dentro de sus competencias, y de acuerdo con las fuentes reguladoras de la relación laboral de carácter especial, puedan establecerse diferencias específicas más adecuadas a sus propias políticas sanitarias”.
A més a més, el mateix decret del BOE matisa que l’Estat, és cert, té una competència exclusiva en matèria laboral, però “sin perjuicio de la ejecución por los órganos de las comunidades autónomas”, per la qual cosa les Comunitats Autònomes sí que tenen certa gestió sobre les reivindicacions dels MIR.
Amenaces als MIR
En Madrid s’han produït amenaces als MIR per part dels hospitals davant la vaga convocada. Hui per hui, els sanitaris al territori valencià no han rebut cap amenaça per part dels hospitals davant la possibilitat de fer vaga, però hi ha molts residents que tenen por pel que puga passar, ja que molta gent es troba en vacances actives o bé, a punt d’entrar en elles: “poden telefonar i si ens neguem, poden haver repercussions”, explica Peraire. Amb tot, ho dubta perquè el clima que han pogut tastar per part dels especialistes i dels facultatius és de “comprensió”.
Quines conseqüències hi poden haver?
“Depèn del servei mèdic, però a l’hora d’organitzar rotatoris o procesos itineraris formatius es pot perjudicar al resident o bé, donar-li menys oportunitats per aprendre”, explica Peraire i igualment, matisa que ja ho han parlat amb els residents i en cas de que es produïra alguna amenaça: “ho tramitaríem al servei jurídic”.
Una situació que s’ha agravat amb la Covid-19?
No: “La situació del coronavirus el que ha fet és evidenciar més les mancances del sistema sanitari públic que es va arrossegant des de fa anys”, evidencia Peraire, qui explica que el volum de treball ha augmentat molt perquè el treball assistencial recau, sobretot, en els residents i amb la Covid-19, aquesta tasca s’ha endarrerit molt. De fet, la vida en els hospitals durant la Covid-19 se sospita que fou insostenible, però Peraire resalta que va anar per fases: “la mancança de protecció individual, de mascaretes…”
Un dels altres problemes fou quan el personal sanitari es va haver de donar de baixa perquè era de risc o bé, sospitós de coronavirus: “no hi havia gent a contractar perquè el sistema estava saturat i es va sobreexplotar a residents posant 7 o 8 guàrdies al mes i sense lliurar-les al dia següent”, narra Peraire. A més, el coordinador assegura que no han rebut informació sobre una retribució per totes les hores extraordinàries que han fet: “ entenem que no anem a rebre’n cap”.
Serveis Mínims
Altre dels cavalls de Troia que cal tractar és la imposició o no de serveis mínims. Sobre aquesta qüestió ja s’han mullat a Madrid, on la Comunitat Autònoma volia imposar un servei mínim del 100 % a tots els residents. Però els MIR hi han recorregut, ja que en teoria, són personal en formació i per això, no poden ser objecte de serveis mínims. Aquesta informació ha estat extreta pel Sindicat Assambleari de Madrid.
“Un hospital és molt difícil que funcione sense l’activitat de residents”, afirma Peraire i informa que no saben la manera en que reaccionarà Conselleria, ja que ells esperaven que fera com Madrid i així, ells podrien recurrir: “depèn del pla que tinga Conselleria”.
