Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.
Vull aclarir que no parlaré de guerra . I que sóc poc lector de novel·les. I que en realitat els dos llibres no em són sinó una raó i una excusa per poder parlar d’un tema molt més prosaic. Més arrelat als moments actuals.
Naturalment que accepte que l’assumpció dels beneficis que ens aporta la creació literària forma part de la vida de molta gent.
El que em ve al cap és una reflexió. Un incentiu per pensar, ni que siga en dos fulls, sobre la petita realitat que hi pot aparèixer darrere un territori que conec. Ja ho he dit: encara que sóc de vora mar el marc de les comarques interiors de la zona de Castelló les considere com el meu territori vital.
I la lectura d’obres de ficció sobre aquest espai no em deixa indiferent. La reflexió vol , vull, descobrir alguna cosa més que uns relats imaginaris , malgrat la base que tenen de realitat. I assajar d’entendre si darrere l’aparició d’aquestes obres, precisament en un mateix període de temps, significa alguna cosa més que una pura coincidència. Jo crec que no.
Amb la publicació d’aquestes novel·les, una d’un valencià i l’altra d’un català, em fa l’efecte que es produeix la construcció d’un discurs social i cultural que correspon a fets diferents. En un principi el territori marc de les dues obres és , de manera ampla, el Maestrat. I entès de manera ampla, de forma tal que aquesta narració pot servir com exemple o model per a les altres comarques limítrofes . Però, en tot cas, les comarques castellonenques.
Em sembla evident que quan una societat es capaç de descriure’s o ser descrita , ni que siga en termes històrics, recents però, com a tal, és perquè ha arribat a un grau d’una certa maduresa en el que resulta impossible no veure el canvi que s’ha produït en aquestes societats.
Ara... la reflexió que em faig és si l’aparició d’aquest discurs literari no és l’avantguarda d’una altra cosa. Perquè una narració literària és primer que res la presa de consciència d’una singularitat. I no oblidem en eixe context que les obres han estat escrites en català. No és gratuït tampoc.
Independentment que la comarca del Maestrat, i jo afegiria d’algunes de les adjacents, siga vista des de fora com una zona mítica on es conserven, teòricament, valors principals i conformes a una manera de concebre la vida, la cultura, la societat, la llengua ..., el cert resulta ser que ací perviuen valors tinguts per molt considerables.
I aquestes imago mundi té un contingut precís. Però fora d’eixa imatge tal vegada ideal hi ha una realitat mundana. Pensem si no serà que l’aparició del discurs literari que les dues novel·les composen no serà el preludi, l’avanç o el fonament d’un discurs polític. De canvis en l’entorn social però de component exclusivament polític.
Les darreres eleccions de l’any passat municipals i autonòmiques, van iniciar un canvi de model en la mesura que aparegueren candidatures nacionalistes què , a més d’aparèixer, aconseguiren el poder local.
Unit un marc municipal més propici al fet nacional, i acompanyat per una tendència política de signe similar en la Generalitat, sembla que el canvi de cicle cap a una praxis i un discurs més valencià ha aparegut per no marxar sense mes.
Tal vegada com diu Eric Hobsbawm, així ho espere, estem no sols davant una transformació lingüisticoliterària sinó cultural i política . Encara que sovint no ens n’adonem dels grans canvis pes excés de proximitat.
I anant al títol: les novel·les són guerreres perquè plantegen, amb la seua aparició, una batalla global: per la llengua, per la política. Batalles importantíssimes.
