Els últims informes de Transició Ecològica mostren una caiguda de la població d'aquesta au del 30% en 7 anys
Castellón Información
El regidor de Transició Ecològica de Castelló, Fernando Navarro, ha visitat acompanyat per activistes del Grup per a l'Estudi i la Conservació dels Espais Naturals (GECEN) i amb el Grup Au d'Ornitologia l'hàbitat de nidificació del corriol camanegre en la microreserva de flora de la platja del Serradal, en la platja del Gurugú i en les proximitats de l'aeròdrom per vore quines actuacions municipals poden afavorir eixe hàbitat i millorar la seua conservació, ja que els últims informes de la Conselleria de Transició Ecològica mostren una caiguda de la població de corriol camanegre del 30% en 7 anys, de 23 parelles censades en 2013 a 16 en 2019.
«Estem en època de nidificació del corriol camanegre, que s'ha vist endarrerida per les fortes pluges en primavera, i hem vingut a visitar la microreserva del Serradal per a analitzar amb col·lectius experts les mesures que podem dur a terme per a ajudar a conservar el seu hàbitat natural. En aquestos moments de necessitat de reactivació econòmica, no podem caure en errors del passat, ni deixar de banda les necessitats de conservació de la biodiversitat per a més endavant», explica el regidor de Transició Ecològica.
Els informes de Direcció General de Medi natural de la Generalitat mostren que la població del corriol camanegre s'ha reduït un 30% en 7 anys de les platges de la ciutat. Eixos informes posen en valor la protecció de l'ecosistema en la platja del Serradal, on s'ha estabilitzat la població, però continuen demanant disminuir la pressió antròpica en la resta de l'hàbitat, ja que les tasques de neteja amb maquinària pesada o la presència d'animals domèstics lliures perjudica a la nidificació del corriol.
«El corriol camanegre és un bioindicador molt precís. Si desapareix de les platges és senyal que estem destruïnt l'ecosistema. Necessitem augmentar la seua protecció perquè significarà que estem cuidant el valor natural de les nostres platges. Augmentar la hipoteca ambiental buscant la recuperació econòmica ens llastrarà més a llarg termini», afegeix Navarro.
