Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
Ni el 9 d’octubre és només un dia de festa qualsevol, al calendari laboral, ni Jaume I un monarca més per encetar debats estèrils sobre la nostra història o, qui sap?, sobre monarquia o república. El 9 d’octubre és, com a mínim, una data especial pels valencians. Jaume I havia nascut el 1208 a la catalana ciutat de Montpeller (Roselló), un territori ocupat pels francesos a partir del Tractat dels Pirineus (1659), és a dir, una cinquantena d’anys abans de l’ocupació anglesa de Gibraltar pel Tractat d’Utrecht (1713) que, per una altra banda, donava per finiquitada l’obra de Jaume I.
Orfe de ben menut, creixerà entre una Cort plena d’intrigues pel poder fins que al 1225 anuncia, des de Tortosa, la Croada contra els sarraïns que ocupaven València, però el 1226 decideix pactar amb el rei moro de la capital, Abu-Zayd, el qual al ser destronat es refugia a Sogorb i després al seu palau d’Argelita, tot demanant l’ajut del seu amic cristià Jaume I. És al 1232 quan decideix, des del castell d’Alcanyís, llançar-se a la conquesta de València tot entrant per Ares i Morella. Després de conquerir La Plana, amb l’entrada triomfal a Borriana el 16 de juliol de 1233, d’on van fugir més de 7.000 sarraïns, Jaume I va haver d’esperar-se cinc anys més per entrar a València, Cap-i-Casal, i fundar un Regne que, finalment -després de cedir El Carxe (Múrcia) als castellans- abraçaria, en un futur, de Vinaròs a Oriola i de Morella a Guardamar, a partir del Tractat d'Almirra (1244) entre Jaume I i Alfons de Castella, establint les primeres fronteres del nou Regne.
Mentrestant, el rei Jaume I havia fundat el Monestir Reial de Santa Maria de Benifassà, conquerit el Castell Vell de Castelló i, l’any següent, Almassora la vella (1234). Separat de la primera esposa, Elionor de Castella, va casar-se a Barcelona amb Na Violant (1235), filla del rei Andreu d'Hongria, el 1238 conquesta Almenara, Xilxes, Moncofa, Uixó i Nules. I, després de la famosa batalla del Puig, és quan els notaris tortosins de Jaume I entren a València pels volts del 9 d'octubre quan, segons El llibre dels Feyts, els moros hissaren la Senyera Reial o Penó de la Conquesta, en senyal de rendició.
Als seus darrers anys de vida encara va tenir temps de conquerir el castell de Biar, fer front a la sublevació de d'Alhazarc a la serra d’Espadà, atorgar el privilegi fundacional del nou Castelló, des de Lleida (1251), i fundar Vila-real segons Carta Pobla signada a València (1274). El 27 de juliol de 1276 mor al terme d’Alzira quan tornava a València, sent soterrat a la catedral del Cap i Casal fins el 1278 quan les seues despulles són traslladades al Panteó Reial del Monestir de Poblet, una espècie d’Escorial dels monarques de la Corona d’Aragó que va ser desamortitzat, pels liberals jacobins del segle XIX, sense cap tipus de respecte per la història, ni per la identitat dels no-castellans...
Des de 2007, Jaume I el Conqueridor, de tants cors femenins i de tants territoris, també ha conquerit la xarxa i les xarxes socials, gràcies a la tasca d’un bon nombre de professors i estudiants, encapçalats per Vicent Garcia Edo, que han posat a l’abast de tothom una ingent quantitat de documentació on-line des de la Universitat que porta el seu nom.
