Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
El professorat corrector de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) es troba, ara mateix, repassant els darrers exàmens ja que, segons el previst, tots els resultats es faran públics aquest divendres. Com és d’esperar, el percentatge d’aprovats serà semblant als dels anys anteriors, és a dir, superior al 90%, com és lògic, perquè l’alumnat presentat és el mateix que a finals de maig ja tenia aprovat tot el Batxillerat. En definitiva, la mitificada prova de Selectivitat només és útil, al capdavall, per demostrar que el funcionament dels centres de Secundària és el correcte i per redistribuir els alumnes per facultats i especialitats, segons l’oferta i la demanda.
Enguany, en canvi, els 2.173 alumnes castellonencs presentats són alguns menys que l’any anterior quan es va arribar a un total de 2.238, encara que la majoria continuen sent dones. A banda de l’increment exorbitat dels preus de les matrícules, tant de Selectivitat com dels estudis universitaris en general, la causa és, encara, la bombolla immobiliària que demanava mà d’obra barata i masculina per construir blocs de pisos destinats a l’actual personal desnonat o, simplement, per deixar-los deshabitats, mentre l’increment de l’atur femení derivava les dones a cursar estudis de batxillerat i de graus superiors.
Aquests també són dies de graduacions i convivència amb els millors alumnes que, per sort, encara són majoria, malgrat les retallades salvatges que s’incrementaran aquest estiu amb l’Interinicidi o eliminació dels llocs de treball ocupats per interins. I mentre els correctors de la P.A.U. ultimen la feina, aquesta setmana i la següent es fan proves de recuperació d’alumnes suspesos en alguna matèria de Segon de Batxillerat, ja que el mes de juliol es tornaran a fer les proves de Selectivitat que fins el curs anterior es feien al setembre. És possible recuperar l’alumnat que el passat 30 de maig va suspendre alguna matèria? Els professionals pensem que en algun cas puntual, potser, però res més.
Els que parlen i escriuen a tothora de fracàs escolar, haurien de pensar en la bossa de doctors i llicenciats en atur amb què comptem i, sobre tot, no oblidar d’on venim, ja que fins ben entrats els anys seixanta, l’institut Francesc Ribalta era l’únic en tota la província de Castelló quan l’analfabetisme dominant era majoritàriament femení. Ara les coses estan canviant amb l’increment de dones universitàries, la reconversió dels centres públics en guarderies i la pràctica desaparició dels centres privats perquè s’han concertat quasi tots amb els diners públics inexistents. Sort, salut, diners, amor i paciència si en queda!
