Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
Recorde un acudit d’Eugenio. Un home entra a una papereria i li diu al dependent:
-Bon dia, voldria una llibreta.
-Bon dia, senyor. La vol vertical o apaïsada?
-Tant se val, és per prendre unes notes...
-Sí, però la vol vertical o apaïsada?
-No sé, done-me-la apaïsada.
-I la vol a quadres, doble ratlla, ratlla simple o en blanc?
-M’és igual, la que tinga més a mà, ja li dic que és una cosa informal...
-Sí, però el senyor la vol a quadres, doble ratlla, ratlla simple o en blanc?
El client ja una miqueta emprenyat, li repica
-Mire, done-me-la a quadres, m’és igual, però tinc un poca de pressa
-Al senyor li agradaria més amb espiral o sense?
-Escole...que no m’ha entés? Tinc pressa i m’és igual!
-Sí però el senyor la vol amb esp...
-Espiral! done-me-la amb espiral, per l’amor de déu! Amb espiral!
-Correcte, i el senyor la vol de 50 fulls o de cent?
Quan el client està a punt de saltar el taulell i esclafar-li el nas al dependent, s’escolta el clin-clin de les campanetes de la porta, i entra un senyor amb cara de ben pocs amics i una tassa de vàter al muscle!
-Escoltem bé -crida el del vàter- ahir li vaig ensenyar el cul, hui li porte la tassa, vull aquells rotllos de paper del vàter que té al segon prestatge!!
Doncs bé, en això estem. Quan jo vaig començar a cobrar en això de la política resultava quasi impossible saber els sous dels polítics. A l’Ajuntament, l’alcalde tenia estipulat el sou en un euro més que el funcionari que més cobra, i a partir d’eixa quantitat opaca, una cascada de percentatges a la baixa que feien quasi bé impossible saber què cobrava una regidor amb delegació, o un tinent d’alcalde.
Recorde també, que un parell de periodistes de dos mitjans diferents em van demanar la mateixa informació: “Quin és el sou del funcionari que més cobra, i quins els percentatges de cada categoria laboral dels càrrecs electes?” Els hi ho vaig facilitar, clar, i els vaig dir ara vos enviaré per fax (encara s’estilava) la meua nòmina. Els va sorprendre. Era un tabú que es trencava. En un món d’opacitat absoluta, de prompte, transparència.
Un poc més tard es regulà això de la declaració de béns, l’obligació dels càrrecs públics d’entregar a la institució per la qual treballen un document on informem de quins són els nostres ingressos i interessos econòmics, així com els nostres bens mobiliaris i immobiliaris.
Un parell d’anys més tard, i no per transparència sinó per intentar posar en evidència a Carlos Fabra que aleshores era regidor a Castelló, el PSOE va presentar una moció demanant que es fera pública la informació econòmica. Jo vaig repartir fotocòpia de les meus declaracions de bens i interessos, i de la declaració de la renda, a la premsa. El PSOE es va fer una fotografia esgrimint uns papers que ells deien que eren les declaracions, però que ningú no va tenir ocasió de comprovar-ho. En qualsevol cas, el PP votà en contra de mostrar res, li semblava impúdic!
Ara hem aprovat que a més a més de bens, interessos i ingressos, també farem públics els currículums. Abans de final de mes estaran disponibles en el web municipal. I si s’aprova la nostra proposta també en la Diputació.
El meu partit té un portal dedicat a la transparència on tothom pot accedir a vore els ingressos de tots els nostres càrrecs públics, les subvencions que rebem com partit, i la comptabilitat del partit.
Este diumenge, vaig penjar a les xarxes socials, Facebook i Twitter, on sume més de 7500 seguidors i que estan oberts, és a dir, accessibles a qualsevol persona amb un compte en eixes xarxes, la meua declaració de renda del 2011. No cal dir que hi té accés tota a la premsa a qui autoritze explícitament a donar difusió de les xifres.
Ja està, només em falta ensenyar-los-hi el cul, i si tenen interés, els diré que practique el nudisme des de fa anys, me’l podran vore este estiu en alguna de les platges tolerades del nostre litoral.
Què més he de fer? És que ja no ho sé! Que ací el que hem de saber és si el PP es finança il·legalment i a canvi de què la banca perdona els crèdits al PSOE. Que el PP ensenye la renda no demostra la inexistència de caixa B, i que el PSOE es negue a mostrar els comptes del partit, tampoc no ajuda.
