Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
Un amiga que sap que no sóc gens aficionat a mirar La Sexta, m’aconsella que hui mire un microespai, que es pretén d’investigació, dins del programa de Wyoming, que presenta un tal Gonzo. Ho faig, i entenc la seua recomanació.
El periodista s’havia traslladat a FITUR i havia entrevistat a una nodrida representació de... adivinen... valencians, clar! Primer el Conseller Buch. L’home contesta amb certa desimboltura, sense deixar de mirar la carxofa amb cara de pensar: “La Sexta? Wyoming? A ver si me van a decir algo cuando vuelva al Consell”. Després Gonzo (he confirmat a Wikipedia que és l’alias del periodista Fernando González, i no aquell entranyable personatge de Barrio Sésamo) entrevista a gent de Castelló. Per exemple al meu company diputat provincial, l’alcalde popular de Montanejos, Laureano Sandalinas. El periodista va furgant, recargolant les preguntes, buscant allò que busca, que no és un altra cosa que saber si hi ha ús abusiu de mitjans públics per passejar polítics a FITUR. Li fa dir a Sandalinas que és alcalde d’un poble de 600 habitants, cosa que confirma amb lògic orgull. I li fa dir també que hi ha altres pobles menuts que també hi han desplaçat l’alcalde. És del tot evident que al periodista no li sembla bé. Vol saber qui ho paga. Sandalinas es defensa amb solvència, ho paga la diputació, i segurament està pensant que si més no ell representa un poble certament menut, però indiscutiblement amb una sòlida i atractiva oferta turística de salud i benestar.
Després Gonzo entrevista a un col·lega. Un conegut comunicador de la zona que li explica que treballa per a la TV de la Vall d’Uixò. I Gonzo es fa el sorprés, diu no comprendre com una televisió local pot aconseguir fons per a desplaçar-se a Madrid, ja que, segons afirma, ells que són en principi més poderosos econòmicament, tenen greus dificultats per aconseguir-ho. El periodista local s’explica, que si fan molt la pilota, que si pressionen molt a l’empresa... ”Ya, bueno, pero... ¿esto quién lo paga?” li amolla finalment el tal Gonzo. “Esto la Diputación” contesta, i explica que “només” són dos nits, viatge, hotel, menjar... Gonzo no pot evitar fer un acudit amb l’aeroport nonat de Castelló. I aquell inocentot li contesta que no, que han vingut en autobús. “Le llamamos el autobús de la Diputación, venimos 25 periodistas”. “Y se rie” diu Gonzo! Canvie de canal.
I pense en dues coses. La primera, que jo sóc el representant del meu grup al Patronat Provincial de Turisme, i que quan hi vaig telefonar per demanar si em podien acreditar, tot van ser problemes. De seguida es van afanyar a fer-me saber que no em pagaven el viatge ni l’hotel. Ni ganes tampoc! Si jo només volia una acreditació perquè així el tren em feia un descompte del 50%, i alguns hotels també. Doncs ni així! 16 dies per aconseguir l’acreditació, i a sobre, finalment, no hi vaig poder anar, per qüestions de feina a l’Ajuntament. No em queixe de que no em paguen el bitllet, en absolut. Em sembla bé. No sé si em sembla tan bé, però, que li’l paguen a altres membres del Patronat, o de la Corporació, per la seua condició de populars. Però tant se val. La reflexió és un altra.
Paguem viatge, estada i manutenció a 25 periodistes, per tal que informen ací del que els polítics d’ací han fet allà. Perquè no ens enganyem, és d’això del que s’informa. No cal més que mirar les fotografies publicades. El President de la Generalitat parlant a 23 persones de les quals vaig poder identificar-ne a 18, totes elles càrrecs electes del PP. O l’alcalde d’algun poble, i la seua simpàtica filla que fa d'hostessa del poble des de fa anys. L’alcaldessa de ves a saber on, posant-se la polsereta de la Magdalena 2013. O... un llarg etcètera.
Perquè... anem a vore, la idea d’una fira de turisme supose que és en essència fer saber lluny de casa els atractius que tenim (que són molts i plurals) per fer vindre els forasters a deixar-se les perretes. Amb esta filosofia puc entendre la presència d’alguns càrrecs públics, vinga, va, estic generós. Però el model d’inversió en premsa, se m’escapa absolutament. El cost de “l’autobús de la Diputació” (que preguntarem quin ha estat) no té cap sentit, cap utilitat de promoció turística. No tindria molt més sentit convidar a periodistes de Bessanço, de Badajoz, de Kuala Lumpur, o de Kiev, que a periodistes de Castelló, Benicarló, Vall d’Uixó o Vilafranca? Els diners que gastem en passejar la premsa local per a que diguen el que ha dit Fabra, o Moliner o qui siga, són diners llençat al fem. Almenys, si la idea és fer conéixer al món mundial els nostres atractius turístics.
En canvi, si la pretensió és recordar als nostres conciutadans l’atractiu dels seus polítics, aleshores si que anem bé. I això també explica la meua absència. Quin atractiu puc tenir jo al costat de la “singular donosura” dels que manen!
