Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
Tot són “sobres”, però una cosa són “els sobres” masculí i pronunciat amb o tancada, i l’altra “les sobres” femení que obrela o. Ila diferència, lluny de ser subtil, és dramàtica.
Els sobres són uns embolcalls de paper, habitualment usats per enviar per correu cartes o targetes postals. Enviar bones o males notícies. Paraules d’amor, fins i tot declaracions de guerra. Per carta s’ha dit quasi tot. Però el sobres poden contenir més coses. “Et deixaré les entrades del teatre en un sobre a nom teu, a la mateixa guixeta”, i tu hi vas, reculls el sobre, l’obres, i amb ell t’obres al món de sensacions que és el teatre.
Les sobres són un altra cosa. És allò que no ens vam acabar, la resta, el que ha sobrat. Igual que de vegades fas curt, les sobres són allò que has fet de massa. De vegades el seu destí és el fem, ja no val, ja no ho vols, ja no ens cal. D’altres, però pot ser la base d’una nova experiència. Amb les sobres del tito de Nadal, hi ha qui fa uns canelons de xuplar-se els dits. O baixant nivell, en les pisos d’estudiants els divendres abans de tornar a casa, toca “truita de nevera”, truita feta amb les sobres que queden ala nevera. Dostrossets de formatge, una punteta de pernil dolç, o mig pebrot verd.
En els sobres s’hi poden posar més coses. Hi ha gent que ha estat acomiadada per correu (ara RTVV ho fa per correu electrònic i de nit), o ha rebut la seua partida de naixement evitant així haver d’anar al poble com un Josepimaria a llom d’un matxo. Dins d’un sobre es poden rebre factures. També pecuniaris regals per la comunió; la iaia, ja se sap, per discreció i elegància posa els dinerets dins d’un sobre, però després te’l fa obrir davant de tothom per dir-te: “no tindràs queixa, fillet, que a la iaia li ha costat un esforç molt gran perquè amb la pensió que em paga el govern...” Sí iaia, gràcies.
Els cuiners estrella mediàtica, que no solen ser els cuiners amb estrella Michelin, diuen en pantalla que amb les sobres es poden construir i deconstruir plats atrevits i versàtils. Construir i deconstruir en el llenguatge alimentari, inflant una bombolla culinària feta de vanitats i ocurrències, que esclatarà com esclatà l’altra, deixant desnonats sense cuina. I ací volia jo anar a parar.
En este país nostre (o diguem-li X) hi ha cada colp més famílies a qui res no sobra, precisament perquè viuen de les sobres. De les pròpies els menys desafortunats, de les d’altres els que hem convertit en paries. Gent que allarga la compra setmanal fins extrems inaudits, simplement perquè no hi ha més pasta. Ni pasta per comprar més pasta. Gent que sucaria pa a l’ombra d’un pernil, només per agafar-li una miqueta del gustet.
I tenim gent, de més en més gent, que menja les sobres dels altres. De les grans superfícies, que per mor d’un etiquetatge dissenyat per l'opulència, llencen menjar comestible per tones cada dia. Famílies que van al supermercat quan el supermercat tanca, i que no passen per caixa, sinó pel contenidor verd. Famílies que regiren entre les sobres d’aquells a qui de tot els sobra, per donar de menjar als seus. Amb les llàgrimes de la dignitat congelades a la cara, conscients que la seua condemna a la pobresa, l’han signat els que veuen augmentar el patrimoni en temps de crisi. Menjar sobres de les sobres, d’aquells a que de tot els sobra.
I el sobres, masculí i amb o tancada. Aquells embolcalls de somnis i de malsons, de factures i d’ofertes publicitàries, de rebuts de la llum, de l’ajuntament, de l’aigua, de la lletra del cotxe... Sobres. Sobres que alguns omplen el diumenge per fer caritat a missa de dotze, mentre, no tots, clar, però en alguns casos ignoren la pobresa extrema del veí de replanell o la cosina segona.
Sobres amb sobresous a la sèu del Partit Popular, el partit dels retalls socials. El partit que ha deixat sense cobertura social, i de vegades mèdica, a aquells a qui res no els sobra< perquè han venut el sistema a aquells que estan sobrats de tot. Sobren sobres. Falta ètica.
Quantitats de 5, 10 o 15 mil euros per aquells que tenen sous de 25, 40 o 50 mil euros. Que són els que s’han mostrat incapaços de trobar una solució legal per evitar que queden al carrer, les famílies que deuen 5, 10 o 15 mil euros d’unes hipoteques immorals. Per als del sobre, sobren els pobres. Així tocarien encara a més en eixe innoble i immoral repartiment del botí del robatori social.
Uns menjant les sobres, els altres enriquint-se amb sobres.
Sobres de #MarcaEspaña. Hem esquivat el rescat, ara Europa ja sap que diners n’hi ha, però els tenen precisament els que sobren en esta societat. Els que la fan “invivible”. Qui ens rescatarà de nosaltres mateixos?
