Vicent Carda. Pintor i gestor d'art.
Un govern obert, democràtic, es basa fonamentalment en tres principis bàsics: transparència, col·laboració i participació. A Borriana, al País Valencià i a l’Estat espanyol, això sona a xinés.
La participació ciutadana implica una nova forma de relacionar-se entre la ciutadania i els poders públics, on els primers, junt amb les associacions cíviques, s’impliquen tant en la formulació com en l’execució i el control de les polítiques públiques que fins ara havien estat controlades pels poders públics. En els darrers anys hi ha hagut una demanda més alta per part de la ciutadania d’intervenció directa en els governs. Exemple paradigmàtic d’això és l’eclosió del moviment 15M, un experiment de democràcia directa on centenars de milers de ciutadans reclamaven un aprofundiment democràtic, una nova forma de democràcia més directa. Cada volta tenim una ciutadania que vol, que exigeix ser informada, ser consultada i que vol decidir sobre les polítiques més enllà del vot cada quatre anys.
Però la participació ciutadana no és només beneficiosa per a la ciutadania, també ho és per als governants. S’estableixen relacions de complicitat amb la ciutadania, que al seu torn afavoreixen la implementació de les polítiques decidides entre ella i els governants. En definitiva, amb la participació ciutadana s’eixampla el concepte de democràcia, ja que s’exerceix un major control sobre els òrgans polítics, econòmics i administratius.
Una de les eines més importants que té la ciutadania en aquest àmbit són els pressupostos participatius, mitjançant els quals tots els veïns i veïnes poden participar en l’elaboració del pressupost públic municipal. Normalment es reconeix a Porto Alegre (Brasil) com la primera ciutat en aprovar esta metodologia a l’any 1989 i a partir d’aquell any s’ha anant estenent per moltes ciutats brasileres i de la resta del món. En l’actualitat més de 50 països els que apliquen aquesta metodologia, entre ells l’Estat espanyol, també moltes ciutats valencianes, Borriana encara no, millor dit amb el PP està a anys llum de la resta de ciutats del nostre entorn. De fet, Borriana i el PP local, no ha fet cap iniciativa per implementar els pressupostos participatius i molt poc per la participació ciutadana.
Normalment els processos participatius en els pressupostos han permès a la ciutadania triar una part del pressupost d’inversions, i de manera descentralitzada en el territori. L’objectiu principal és introduir un mecanisme de democràcia directa en la gestió pressupostària. D’aquesta manera la ciutadania no és una mera observadora de l’acció del govern i pot co-decidir una part del pressupost públic. Perquè qui millor que els nostres veïns i veïnes per a saber quines són les infraestructures prioritàries?
I tot això, perquè durant la presentació del candidat de Compromís a l’alcaldia de Borriana, Vicent Granel, aquest va apostar per implicar a la ciutadania en el pròxim Govern municipal. Vicent Granel va apel·lar “a deixar de parlar de política a casa, i treure les idees i el treball al carrer, on estan les persones”. El candidat de Compromís per Borriana va assegurar que “el repte no és entrar a l'Ajuntament de Borriana, perquè això serà una realitat al pròxim maig, sinó que passa, per convertir a Compromís en el motor del canvi, i demostrar que una altra política és possible, per passar de la política de l'interès que tant agrada al PP a la política de les persones, on tots els veïns i veïnes de Borriana tinguen veu i siguen escoltats”. Això suposarà un gran canvi democràtic a la nostra ciutat, fer protagonistes d’aquest nou cicle democràtic a les veïnes i veïns de Borriana és posar al seu lloc a les persones, han passat molts anys, i ja és hora que la ciutadania prenga la paraula, que els ciutadans participen de les decisions municipals. És l’hora de la ciutadania, perquè el temps de la por, del blanc i negre, del silenci i por cojones s’ha acabat.
És l’hora de participar, de dir prou, del contrari com molt bé va assenyalar el gran pensador, Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, la faran altres en contra nostra”. I així és, cal fer de la política una eina de participació, de transparència, de col·laboració, una eina democràtica, de les persones. I no oblidar com va dir el nostre poeta Vicent A. Estellés que “Hi haurà un dia en que no podrem més, i llavors ho podrem tot”. Ara és el moment, és l’hora de posar-se en peu, no creus?
