Vicent Carda, portaveu de Compromís per Borriana.
“La democràcia no és més que un poder arbitrari constitucional que ha substituït a un altre poder arbitrari constitucional”, no és cosa meva, allà per finals del segle XIX, Pierre-Joseph Proudhon, u dels pares de l'anarquisme modern i del nou socialisme, va signar aquesta frase. La veritat que moltes vegades es pensa que efectivament el sistema democràtic que tenim simplement és el substitutiu de l'anterior sistema polític i res més, perquè veient com ens han governat els uns i els altres en els últims 35 anys es pot arribar a pensar que aquesta democràcia està més morta que viva.
Fa un parell de diumenge Jordi Évole ens presentava el seu particular sainet sobre el 23F, l'escena des del primer moment era més que surrealista, però en un país tan surrealista com Espanya tot és possible, i dins de tant surrealisme hi havia una realitat; què va passar el 23F?. Han passat 33 anys i la ciutadania no sap que és el que va passar aquell dia, són secrets d'Estat, quin Estat que amaga la veritat als seus ciutadans en el millor dels casos, en molts altres els falseja és un Estat democràtic.
Perquè si per a una democràcia un cop militar és fort, ho és encara més que se silencie, s'amague i es protegesca als seus promotors i en alguns casos se'ls mantinga per a tota la vida en els càrrecs que ocupen. Igual que és inadmissible per a una democràcia que hàgem hagut d'aguantar durant anys a assassins franquistes asseguts en escons i presidint parlaments autonòmics, i encara ens dóna més fàstic haver d'aguantar i els estem aguantant a alguns d'aquells socialistes que disfressats de demòcrates van crear fa unes dècades, el pitjor que pot crear un Estat Democràtic, el terrorisme d'estat; i clar quan u veu, o millor dit repassa la recent història democràtica d'Espanya es tira a tremolar, i damunt hem de sentir, sempre en boca dels mateixos, dels socialistes i dels populars, que tot es fa pel bé de la democràcia i per l'esperit constitucional, llavors t’entren ganes de deixar-se anar a la muntanya a pasturar cabres, perquè de cabrons ja anem servits.
I així és com ens volen, dòcils i silenciosos, perquè la seva Constitució no és la nostra Constitució, el seu poder polític no és el nostre poder polític, ells pensen en l'alternança i com va dir Winston Churchill, "L'alternança fecunda el sòl de la democràcia", i nosaltres ja estem bastant farts de fecundacions i d'alternançes que no porten a cap lloc, només a perpetuar la gran mentida d'aquesta democràcia que no és una altra que deixar a la ciutadania quieta i sense resposta, dormida i adolorida, silenciada per a tota la vida.
Davant aquesta falsa muntada durant la transició i perpetuada durant els més de 35 anys de democràcia cal començar a buscar canviar les coses, encara que siguen petites coses, en cas contrari anem a continuar permetent que ens tinguen per idiotes, perquè idiotes som per a ells que els permetem seguir ací tranquil·lament, enganyant a la ciutadania, robant a les persones i adulterant les lleis del joc democràtic, quan no, fent trampes en els processos electorals.
Alguns més que uns altres ens creiem això de la democràcia, per això apostem per altres valors democràtics, apostem per la participació, la regeneració política i democràtica, per la pluralitat, per això en Compromís estem immersos en un procés democràtic i participatiu, estem ficats de ple en les eleccions Primàries de Compromís per a triar als nostres candidats i candidates a les eleccions europees. És hora que els ciutadans trien als seus candidats, a tots els candidats, no només al número u, des de Compromís volem obrir les portes a la ciutadania perquè siga ella qui des de les seves conviccions democràtiques decidesca els qui tenen la seva confiança. Per això és important participar. Decideix tu, qui vols que ens represente a Brussel·les, de les petites cosa es fan grans coses, i a Compromís això ho tenim clar.
