Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
El cosí de Rajoy dirà el que voldrà, efectivament, però el que estem patint este llarg mes de juliol és realment preocupant. Si sempre parlar del temps era recurrent per converses d’ascensor, o per introduir una conversa forçada, ara, ho és ja sense formulisme. Fins i tot he llegit que es va fondre la cúpula d’una església de no se quin poble de València per les altes temperatures.
Justament quan estem patint com mai les altes temperatures, també s’ha publicat que per no sé quin càlcul dels comportaments de les taques solars, en breu, pocs anys, hi haurà una xicoteta edat del gel, com ha passat en altres èpoques de la història. Amb tant de dilatar-nos i contraure’ns acabarem realment pansits.
Però lluny de l’anècdota, el cas és greu i no ha de ser objecte de bromes, perquè front al negacionisme, que inexplicablement hi ha, l’amenaça del canvi climàtic la tenim ja mirant-nos a la cara. Que s’incrementen uns graus la temperatura global no és sols passar un poc més de calor, és realment un cataclisme a gran escala, perquè si açó no ha fet més que començar imagineu la que ens espera.
I clar, parlar i alerta d’això és ser catastrofistes, alarmistes, apocalíptics i tots els adjectius que te puges imaginar. I en temps de crisi econòmica, no toca parlar de canviar el model de producció, de noves economies, de decreixements i alternatives verdes... això sembla un discurs dels que no tenen problemes per arribar a final de mes, dels que tenen poder adquisitiu per comprar productes ecològics, dels que es poden permetre els luxes, d’impostures i comportaments de fer quelcom perquè mola i no perquè realment siga necessari.
I entre tants fronts oberts ( crisi i emergències socials, debats territorials, mercats financers i autonomies dels estats... ), no toca ara, no és la preocupació de la gent, encara que quan isques al carrer et pugues quasi desmaiar de la bufetada d’una ponentada.
I és un error, perquè tot és part del mateix, la crisi que estem patint ( econòmica i també de valors, de sistema, de model, té també molt a vore de com ens hem carregat el planeta, de com hem estat insensibles al que ens afecta directament) . Per això, plantejaments del que podríem dir ecosocialisme tenen més urgència avui més que mai ( el model d’explotació que tenim, sobre les persones i l’entorn, ha de canviar-se urgentment), i per això, ha de ser transversal a totes les altres urgències socials, de gènere, nacionals..etc
