Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
La gent que estem en política parlem molt. I amb freqüència critiquem el que fan els altres. De vegades de forma contundent, o insolent, o sarcàstica. Jo mateix sóc de vegades mordaç en les meues intervencions, i especialment en els articles. He d’optimitzar l’espai i el temps, i no em puc permetre el el luxe de resultar anodí.
Això fa que de tant en tant m’enduga un calbot. És just. Per exemple... El President Fabra va haver de nominar corre cuites a quatres substituts per als dimissionaris populars del Consell d’Administració de RTVV. Bàsicament havien d’anar a dues reunions, cobrar, i votar el tancament. Després ja es quedaven els liquidadors. Per a tan poc honrosa activitat, va triar entre d’altres a un senyor de Castelló, que com únic mèrit tenia haver ajudat a liquidar un altra societat pública. En el passat plenari municipal, seia a primera fila. És un habitual als plens municipals i de la diputació. I fa comentaris. En una ocasió ja li vaig haver de parar els peus per un comentari mal educat que em va fer a mi sobre el meu partit. Però ara no fa al cas. La cosa és que en començar el plenari vaig desitjar a tothom bon dia, “excepte -vaig dir-” a eixe senyor que seu a primera fila que és un dels exterminadors de RTVV, i a qui espere que els Reis li dugen carbó la resta de la seua vida”.
Un regidor del PP em va dir maleducat perquè aquell senyor era un ciutadà... Correcte, però no el vaig senyalar amb el dit per la seua condició de ciutadà, sinó per la seua condició de càrrec públic de lliure designació, amb sou públic. I per tant sotmés a les crítiques.
Dilluns estava prenent café amb una persona a la Plaça de les Aules, i el bon home es va arrimar, va interrompre la conversa, em va insultar repetidament, va dir un grapat de mentides i va mostrar el profund desconeixement d’allò sobre el que parlava. Després em va amenaçar tot dient que sap coses tèrboles del meu passat i que quan les tinga documentades les gastarà. Tot això amb un elegant xandall i davant del que imagine era el seu nét. Li vaig haver de dir fins a tres vegades que em tragués la mà de sobre.
Doncs bé, ja està. Explicat i amortitzat. No crec que els insults i les amenaces entren en el meu sou, però també crec que queda en pitjor posició ell que no pas jo, que al cap i a la fi, només vaig dir que no li desitjava bon dia.
Tot això per dir que la gent que estem de cara al públic, i especialment si tenim sou públic, hem de saber encaixar. I els que critiquem, hem d’acceptar que se’ns critique. Esta història que he explicat m’ha vingut fantàsticament bé que em passes hui, perquè volia parlar d’este tema en referència a altres persones, i em sabia greu, no posar-me jo mateix com exemple de criticador criticat. Així que el senyor del xandall encara m’ha fet mig favor.
Volia parlar d’un episodi municipal que va tindre lloc dilluns. Hi havia una reunió de la Mesa local per l’ocupació, ara moribunda pels incompliments del Consell que no ha pagat ni un sol cèntim dels milers d'euros compromesos. Reunió que havia de passar amb més pena que glòria. La constatació dels incompliments del PP autonòmic, obligaven al PP local a tindre un perfil baix i fer bona cara, davant les lògiques crítiques de l’oposició. Crítiques, he de dir, ponderades. El PSOE només va dir que ja que el Consorci estava constituït, i el problema de l’atur persistia, abans de finiquitar-lo, podíem intentar donar-li més contingut. Sembla lògic. La representant de Compromís sempre ha mantingut eixa postura. Però allò que podia haver quedat, en el pitjor dels cassos, en una proposta al calaix, ha esdevingut l’inici d’un picabaralles. Perquè l’alcalde va fer la seua tradicional i maldestra aportació, este colp, en el sentit de que el que hauria de fer l’oposició és criticar menys i treballar més. Ai que has dit! El PSOE es va enfadar molt, i va gesticular sobre-manera. També a les xarxes.
Em sembla bé. S’ofenen perquè l’alcalde els hi diu que treballen poc...però és que obliden, que este cap de setmana per quarta vegada (si no m’he descomptat) han fet declaracions dient que el cost (molt low, per cert) de l’Alcalde al Japó, convidat per UBE, era un insult per als aturats. I que mentre hi havia famílies amb dificultats, ell estava de vacances. I el cert és que no ho eren, vacances. Era feina. I el PSOE haurà d’acceptar que sense exagerar, i a preu reduït, els alcaldes també han de fer actes de representació. Cas contrari, no sé com explicaran que l’alcalde de Vila-real, del seu propi partit, acabe de tornar de viatge oficial a Colòmbia. I en tot cas, hauria d’enfadar-se menys quan els critiquen, entre d’altres coses perquè ells no paren de criticar. I si els molesta que el govern local els diga que treballen poc, haurien d’entendre que al govern local els molesta quan ells els hi diuen incompetents i altres dolçors.
En resum, que si no vols pols no vages a l’era. I que si tu aboques pel broc gros, després no te la pots agafar amb paper de fumar. Diria jo.
