Enric Nomdedéu. Portavoz del Bloc-Compromís en la Diputación y el Ayuntamiento de Castellón.
És el recurrent debat entre la vella política i la nova. La política partitocràtica, de la confrontació entre sigles, i la política al servei de les persones. La política d’una pretesa puresa ideològica, contra la política de l’honestedat intel·lectual. La política del titular cridaner o amable, contra la de l’article de profunditat. La política de l’eslògan, contra la política de les idees. La política del XIX contra la del segle XXI. La no política, contra la política. La política en minúscules, contra la POLITICA en majúscules. És això. El tema és eixe.
Dimarts a la diputació vam debatre i votar el pressupost de l’any 2014.
Jo vaig votar a favor i desmentint al gran Tom Jones, que cantava "It's not unusual", diré que és del tot inusual que un partit de l’oposició vote a favor d’uns pressupostos. De fet, jo no ho havia fet mai. I sé que resulta polèmic. Però... s'han de votar en contra perquè els presenta l’adversari, o pel seu contingut?
El PSOE va votar en contra. Busquen la derrota (impossible ara en la votació) de l’adversari en lloc de buscar el benefici dels administrats. Només cal vore com en viu i en directe, un dels assessors del PSOE va encetar la cacera de bruixes contra mi i el meu partit a les xarxes. El PSOE malfeiner de la moció creïlla bullida (insípida, trista i vulgar), ens fa oposició a nosaltres, en lloc de fer-ne al pressupost. Igual és que no l’han llegit, o no l’han entés, o no saben què criticar. Però si es reclamen inspiradors del Pla de Subvencions, i quan el PP el presenta, s’abstenen!! Votarien en contra d’una moció seua si el PP anunciés que la votava a favor!
Eixa és la cosa. És que resulta que els pressupostos de la Diputació de Castelló, sense ser ideals, representen una rebaixa del 13% en la càrrega financera i un 51% més d’inversions. Inversions que majoritàriament es vehicularan a través de 10 programes provincials consensuats entre els tres partits. I quan arriben les bases i condicions de cada un d’ells a votació, quan es concreten, vorem si els donem suport. Perquè ara, només hem aprovat la quantitat econòmica de la que se’ls dota. I este augment en les inversions a través de programes reglats i democràtics, és el que de sempre hem reclamat des de l’oposició. El PSOE amb moltíssima insistència. I ara que ho han (hem) aconseguit, ja no els hi fa el pes!
Hi ha un altra part, menor que altres anys, que és la dels convenis singulars. Això és, acords puntuals per obres o actuacions singulars, que no encaixen en cap dels programes. A l’oposició sempre ens han agradat menys estos convenis, perquè les condicions no estan tan clares, i hi ha una certa discrecionalitat. El meu partit, governa a dos municipis. Betxí i Vila-real. I només des dels governs municipals es pot signar un d’eixos convenis, amb projecte, pressupost... Des de l’oposició no es pot. Per això jo només he pogut aconseguir-ne dos. Un per a Betxí de 80.000 euros en dos anys, i un de 180.000 euros en tres anys per a Vila-real. Fantàstic! Una eficiència en la gestió del grup de la diputació incontestable. I crec que això és el que incomoda al grup socialista, que amb 8 diputats no han presentat una sola proposta, i no cal dir-ho, no han aconseguit inversions específiques. Han quedat en evidència. Però encara ho han volgut subratllar més, votant en contra d’eixos convenis, al votar contra els pressupostos.
Li ho han posat a ous al PP. El diputat socialista vila-realenc, votant contra una inversió de 180.000 euros al seu poble, i el diputat popular que és l’oposició a Vila-real, votant a favor.
Jo no sé ells, però jo estic en política per millor la condició de vida dels meus conciutadans i conciutadanes. I això vol dir entre d’altres coses aconseguir inversions als municipis. És el que he fet.
No hauria de ser tan inusual, tot i que al PSOE, de Tom Jones, igual els hi agrada més Help Yourself, l’èxit de 1968.
