Tomàs Escuder Palau. Compromís per Castelló.
El nacionalisme espanyol sempre ha intentat , des de fa ja més de tres-cents anys aniquilar-nos com país diferenciat. No només en termes polítics que, en eixe sentit sí que ens han sotmès, sinó en tots els aspectes de la nostra forma de vida. On, tanmateix no ho han aconseguit.
I encara ho continuen intentant cada vegada que aquest poble demana alguna condició distinta. Poc importa el que siga.
La dreta que mana ara, i que porta molts anys exercint el poder encara que siga amb noms i figures diferents , posa tota el seu interès i força en anul·lar-nos.
Malgrat tot, no ho aconsegueixen. I la batalla d’Almansa continua, ni que siga amb armes diferents.
Fa poc encara , davant els interessos valencians de recuperar el nostre Dret Civil, les altes instàncies jurídiques de l’estat es van negar a reconèixer-lo declarant nul·les al mateix temps tota una sèrie lleis de gran valor per a la nostra convivència i reconeixement com a poble.
L’Associació de Juristes Valencians va presentar un manifest en defensa d’aquest Dret que ara, l’Ajuntament de Castelló, fent-se ressò del que tantes i tantes instàncies polítiques i socials valencianes reclamen , aprova.
De manera civilitzada, sense fer servir els arguments pèrfids que d’altres societats o grups han posat davant tot, els valencians i valencianes tornem a reclamar allò que ens pertoca . I del reconeixement al que tenim dret . Un dret des de fa temps i no només des d’ara.
Si el PP que governa en l’estat no actuara segons la màxima del text llatí de Tàcit quan diu ‘Raptores orbis...' és a dir , comportant-se con ‘depredadors del món’ l’entorn polític i social seria més amable. Millor.
Però el pitjor , fins i tot per a ells a la llarga, és que amb aquesta actitud van perdent força entre un electorat cada volta més conscient de que les bases de la convivència social es juguen en instàncies polítiques . I que enfortint-se com ho fan la democràcia i les mobilitzacions ciutadanes actuar al marge de les voluntats ciutadanes i sense cap mirament a les reclamacions populars els du a quedar-se en el seu campanar i perdre vots.
Clar que no només amb actuacions d’aquest tipus. N’hi ha d’altres raons conegudes i ben poderoses per a la desafecció de les masses populars a la dreta que el PP representa.
Que ara posa ja en el seu discurs la por a la ‘nacionalització’ creixent del País Valencià. Naturalment, i continuarà aquesta força valenciana en la mesura que, una vegada i una altra des de qualsevol instància , ajuntaments, diputacions , corts o en els territoris on ells manen continuen negant-se a acceptar que aquest Estat és divers.
I si no ho accepten tal vegada acabaran perdent com van perdre les colònies americanes quan eixos territoris no acceptaven ja el diàleg forçat que la Cort espanyola els oferia.
Propiciar la vigència del nostre Dret Civil , així com d’altres lleis pròpies seria un acte de democràcia simple i pur. Cosa a la que aquesta dreta, tan acostumada a no dialogar, tem acceptar perquè per a ells és un signe de debilitat. Allò que només deuria ser una praxis democràtica.
El Dret Civil valencià, les infraestructures, el finançament injust, el menyspreu a la llengua o la profunda desigualtat social i territorial i tant injustícies més poden ser les espurnes que incrementen el foc nacionalista valencià.
Compromís ja n’és una mostra d’aquest desencant i de les opressions que patim com a poble.
