Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
No me va agradar, personalment, la pel·lícula 8 apellidos vascos, que tant d’èxit ha tingut en taquilla, un comèdia plena de tòpics típics protagonitzada per un andalús ignorant i malfeiner que s’enamora d’una basca estranya, independentista i avorrida. Generalitzar sempre ha estat molt lleig, perquè a tots els llocs hi ha de tot i couen faves, però es fatal emprar-ho com argument encara que l’objectiu siga tan modest i tan difícil alhora com el de fer riure.
El Govern Valencià, per desgràcia, fa molts anys que ja no sabem si ens fa riure o dóna ganes de plorar perquè, cada vegada es veu més acorralat per la mala gestió o els casos de corrupció, trau el comodí de l’anticatalanisme.
Lola Johnson, ex directora de Canal 9 entre altres càrrecs polítics, esta sent investigada per una suposada malversació de fons, apropiació indeguda i frau en la fallida financera de l’empresa RTVV (Ràdio Televisió Valenciana), tancada per la Generalitat després d’una caòtica gestió amb pèrdues superiors als 1.200 milions d’euros. La imputació de Johnson i d’altres quatre exdirectius de la cadena (Luís Redondo, Lluís Motes, Nuria Romeral i José López Jaraba) eleva a 127 -han llegit bé!- els càrrecs públics del PP valencià que son o han estat investigats per presumpta corrupció... sí, una presumpta que ha metamorfosat l’estreta línia roja -que Alberto Fabra volia traçar per sanejar el seu partit- en ampla franja de cares dures i espatlles descomunals.
Recentment, la patronal valenciana va instar el president de la Generalitat a reclamar un finançament just davant el govern central i durant la llarga reunió de la setmana passada també van advertir Alberto Fabra de la conveniència de mantenir bones relacions amb els veïns del Nord, perquè Catalunya és el primer client i el primer proveïdor del País Valencià que oficialment s’anomena Comunitat (com totes les autonomies) Valenciana (faltaria més).
Però la desesperació del govern autonòmic és tan patètica que ja han decidit tornar a la càrrega del vell argument de l'anticatalanisme per mirar d'amagar els problemes propis. Segons la premsa, el PP vol presentar a tots els ajuntaments valencians una moció, redactada en castellà (faltaria més!) contra les suposades ingerències del govern de Catalunya, amb el propòsit d’acusar els grups de l'oposició perquè, com es natural, no s'afegiran a la proposta. Aquesta moció vol criticar la deriva independentista perquè, segons el PP, ataca constantment la identitat valenciana ja que, entre altres maldats, continuen usant una terminologia tan perillosa com ara País Valencià per referir-se al territori autonòmic o Països Catalans per referir-se al territori lingüístic de la llengua que compartim valencians, catalans i balears.
Segons la tradició, tal dia com avui, onomàstica de la Mare de Déu del Carme, 7.000 sarraïns van abandonar la capital de La Plana, Borriana (que comprenia els actuals termes de Borriana, Vila-real i Les Alqueries), i així els cognoms musulmans van començar a ser substituïts pels catalans, mentre els cognoms aragonesos repoblaven les comarques valencianes de l’interior. Els cognoms al segle XIII ja venien sent usats des d’antic i, és per això, que de la mateixa manera que no hi ha cognoms valencians, tampoc en trobem de balears, murcians, extremenys, andalusos, argentins (són tots italians o castellans) o mexicans, és a dir, els dels Països Castellans (digueu-li Iberoamèrica o Hispanoamèrica).
Des d’aleshores, els Albert, Alós, Aguilella, Bataller, Carda, Cerdà, Clavell, Miró, Montoliu, Nomdedéu, Pitarch, Ros, Vidal, etc., és a dir, més de 8 cognoms catalans, vam habitar aquestes terres i ací seguim, alguns fins i tot escrivint articles d’opinió a Castellón Información, perquè vivim en democràcia i se pot opinar lliurement, però hi ha fets històrics objectius que ens delaten perquè les petjades de la història no poden ser esborrades d’avui per a demà ni amb mocions partidistes, ni amb decrets governamentals.
Bon estiu, felicitats a les Carmes i ens retrobem al setembre!
