Antoni Pitarch. Professor de Secundària.
Fins el dia dels innocents, 28 de desembre passat, defraudar més de 120.000 euros al fisc era un delicte penat (d’un a quinze anys de presó), però des d’aleshores, mitjançant una reforma del Codi Penal publicada al BOE, la pena queda rebaixada, potser, per a què els delinqüents de coll blanc i guants negres eviten trepitjar recintes penitenciaris, ja que ara els defraudadors disposen de més temps per tornar els diners robats i, en cas de no fer-ho -què sol ser la pràctica més habitual- i ser condemnats per primera vegada, si el delicte provat és “simplement” haver-nos robat a tots els contribuents honrats, també se salvaran d’anar a la presó.
Aquesta reforma s’aplica amb caràcter retroactiu, amb el mateix argument fals de la famosa amnistia fiscal, perquè ara es recupera una mínima quantitat del que s’ha megadefraudat, sí, però es llança un missatge de debilitat, com volent dir-li al delinqüent fiscal que cal córrer el risc de seguir defraudant perquè, al capdavall, la multa sempre és ridícula per als poderosos. En canvi, un modest autònom que treballa en negre amb l’objectiu de subsistir, s’arrisca a patir fins a tres anys de presó perquè s’apliquen vares de mesurar diferents.
Si Al Capone alçara el cap, pot ser se’n vindria a viure a Espanya, encara que deixant-se, naturalment, els diners a Suïssa o a qualsevol dels 48 paradisos fiscals que l’actual conjuntura econòmica de la vergonya global ofereix al evasors on, segons dades publicades recentment, s’amaga un terç del PIB mundial. Els maltractats contribuents, mentrestant, seguirem pagant un de cada tres o quatre euros dels que guanyem honradament, mentre s’apugen els impostos i baixa la recaptació per la davallada de l’economia productiva i, sobre tot, perquè cada vegada som menys treballadors a l’hora de cotitzar i pagar a Hisenda.
El govern de Rajoy, en canvi, segueix impassible amb la que està caient i, a banda de recordar l’escandalós cas dels ERES a Andalusia i que Zapatero té la culpa de tot, es limita a anunciar nous impostos -com el que gravarà els dipòsits bancaris- i noves retallades en Ensenyament i Sanitat. I tot perquè s’ha creat un model fiscal que castiga l’estalvi i el treball, amb altes quotes a la Seguretat Social, augments injustificats de l’IRPF i penalitzacions als plans de pensions que, paradoxalment, són mesures que no tenen cap eficàcia des del punt de vista de les arques públiques perquè la recaptació, lluny d’incrementar-se, disminueix cada any que passa... I això que els defraudadors imputats fa anys que esperen judici, mentre s’entretenen amb la loteria, esquiant a l’estranger o jugant a handbol a Qatar.
