Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
Syriza, avui tothom parlarà de Syriza, de Grècia, de com s’obri en el cor de la vella Europa un escletxa d’esperança; de com res és impossible, de com alguna cosa ha començat a canviar. I esta esperança naix des del fons de l’ànima i sabem que no serà paper mullar com la fugacitat del que va suposar Holande, l’aire fresc que va suposar l’arribada de Zapatero a la Moncloa, o fins i tot la irrupció d’Obama; canvis que segurament passaran a la història per haver aportat fets positius, però que van deixar les il.lusions de moltíssima en la cuneta.
I per què Syriza no és això?, perquè no naix des de la socialdemocràcia i el fàstic ciutadà, sinó de molt més endins, ve de la necessitat de canvi del propi sistema, de la desesperació absoluta, d’un canvi de perspectives que van més enllà dels simbolismes i cosmètiques. I fins on podran arribar?, no es sap, òbviament, però el sacseig que ha ocasionat ens insufla a tots els europeus que mai hem deixat de ser europeistes però hem volgut una Europa dels pobles, de la gent, i no dels mercaders.
I el batec de la llunyana Grècia, eixe mític país que ens han fet idealitzar com el bressol del que és occident, eixe rovell del món antic, de la saviesa, de la filosofia, tan lluny de les imatges de decadència que ens mostren les televisions avui,..., eixe batec, el sentim ben prop, perquè el nostre poble també necessita eixa Syriza, eixe canvi, eixe obrir les fines, per a que entre aire pur, net, i llum, molta llum.
I me crec a Alexis Tsipras , com me crec a Mònica Oltra, com me crec que al nostre castigat País Valencià en maig també aconseguirem eixe tomb; perquè no som Grècia, no som un País amb estat propi, no som potser els més rescatat d’Europa ( que quasi), Compromís no Syriza, però... i què?. Ens mulla el mateix mar, i la mateixa necessitat de canvi, ahir en Grècia van germinar les llavors que estaven tant de temps baix terra al caliu dels pues de la gent; tot és possible a partir d’ara.
