Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
La setmana passada, es presentava a Castelló la nova “flotilla”, que en breu eixirà rumb a Gaza, per trencar i denunciar el bloqueig que viu el poble palestí.
I es feia esta presentació després de que els darrers mesos, haguem viscut una nou episodi d’una massacre continuada contra un poble sencer; on quan el focus informatiu es posa de nou en la zona, i ens recorda que encara que no aparega en les notícies, l’aniquilament continua.
La nova flotilla, després vore la impunitat amb la qual Israel ha actuat sobre les anteriors, no deixa de ser un autèntic acte d’heroïcitat. En 2010, de l’atac injustificable contra un dels baixes de l’Estat d’Israel, 10 ciutadans de Turquia van morir assassinats sense que s’haja fet justícia. I les flotilles sempre han patit el bloqueig, la coacció, i imagine una port terrible, per impedir-les aterrar en territori palestí
Per què Palestina, quan hom escolta notícies de conflictes en països llunyans, vulgues que no sempre en les noticies te deixen entre vore qui és el responsable i GUI la víctima, i sempre interessa fer una segona lectura, buscar altres fonts, perquè sovint s’obvien interessadament els interessos reals de la geopolítica, del control del territori i dels recursos energètics, d’aliances que ens consta entendre.
I s’intentes entendre les raons de les dos parts en conflicte, intentar posar-te en la pell de l’altre. En el cas concret, intentar entendre i comprendre a Israel: tots l’haurem intentar sentir com a poble maleït per la seua sort; èxodes, expulsions, massacres, començant pel poble sefardita a la nostra península ibèrica, fins arribar als camps d’extermini nazis. I com sempre, empatitzes amb el dèbil, amb el que és la víctima.
Però en este cas, a pesar de fugir de prejudicis és impossible compartir ni entendre res.
Molts, haurem llegit, que la defensa del poble palestí es tracta d’una espècia de complexe o parany d’odi al poble jueu, perquè no som capaços de mostrar la mateixa preocupació o contundència quan en qualsevol altra part del món es produeixen situacions semblants, i com si quan són ètnies musulmanes tinguérem especial condescendència.
Potser és cert que altres conflictes no ens arriben amb tanta força, amb tanta cruesa i immediatesa, però, ací, estem parlant d’un extermini d’un poble sencer, i el paper d’això que es diu comunitat internacional, organismes, legislació transnacional, drets humans, desapareix completament. I no és just eixe reduccionisme; en contra de cap guerra, en contra de cap extermini, a favor d’una cultura de la pau per a tots els pobles del món, però no perquè a no se on s’estiga massacrant a la població, és l’excusa per no condemnar el genocidi del poble palestí, eixe raonament és injust i d’una baixesa moral preocupant; res justifica el que està passant.
Per què tenim el focus més posat en Palestina que en altres llocs?, potser per la gravetat del fet, potser per la proximitat relativa geogràfica, potser pel simbolisme del lloc, aquell on han nascut les religions monoteistes que han marcat la nostra percepció dle món, potser perquè la propaganda funcione millor. Ni és islamofilia ni judeofobia, totes les religions i el que comporten me generen tanta poca simpatia.
Així, la nova flotilla cap a Gaza, ens reconcilia, ens fa sentir-nos, com dèia ahir un dels ponents, “ passatgers dels vaixells en terra” i ens fa sentir necessàriament solidaris i partíceps d’aquest acte, perquè no és sols Gaza, és mostrar la solidaritat en qualsevol poble que pateix per les pretensions d’un altre poble, de tots aquells que sofreixen les guerres, d’un món injust.
Tant de bon no feren falta aquests actes.
