Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
Poc a poc entra la claror per les finestres abans plenes de pols, s’obrin portes de habitacions hermètiques i la pols s’aixeca dels mobles creant capricioses estructures efímeres als rebre els encara tímids rajos que entre pels badalls recent oberts.
T’entren esternuts, i l’olor a tancat ho amera tot, i les parets estan florides, en algú cantó de la cambra fa olor com a animal mort, corromput. Obris el calaixos i has de bufar sobre els papers per a que s’escampe de nou la pols, i vore els títols dels llibres. Una aranya negra i peluda ix corrents de darrere d’una caixa plena de papers que està en un cantó, el soroll i la llum del carrer l’ha espantada, i deixa el seu altar on ha teixit un blanca i grossa teranyina.
Vas cap a l’armari amb la intenció d’obrir-lo... “ahi ha d’estar el que estic buscat”, penses, però estires dels dos poms a l’hora i no s’obrir, forces un poc més i res, notes que pesa molt o està acorat a la paret perquè no s’ha mogut ni un mil·límetre tot i la força feta.
Mires al teu voltat, i l’escenari fa pena, t’haurà d’arromangar, i posar-te a netejar com si estigueres boig... no tens l’aspiradora a mà, la van trencar i no en van comprar de nova. Hauràs de fer una llista ben llarga de productes de neteja, i posar-te a la faena. Això sí, si pares d’esternudar, ja que eixe aire infecte encara d`àcars i pols te continua omplint el pulmons.
Però estàs content, t’ha donat les claus per a que faces precisament això, que neteges primer, que adreces i ordenes, que tornes cada cosa al seu lloc, que tornes a fer de l’habitació un lloc habitable i ple de vida... pensa ara que és un despatx d’una alcaldia, o un govern qualsevol.
