Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
Ara és temps de buscar gent per completar candidatures, de pesar en com dissenyar la campanya electoral, de configurar el programa electoral, és a dir, la carta d’intencions i compromisos que adquireixes amb l’electorat per intentar convèncer-los per a que confien en tu, però en certa mesura, pense que totes eixes tasques ( sumar gent, fer ‘campanya’ i fer programa) es fa des del primer dia després de les anterior eleccions.
Per sort, partir d’un grup municipal, de tindre una ( o més) veu dins un ajuntament, és precisament això, fer propostes, confrontar idees, i treballar per fer realitat el que penses que ha de ser el teu poble i ciutat. Per això, fer programa és relativament fàcil, en un cas com el que he pogut viure en primer persona; agarrar una a una les mocions, eixe més del centenar de les presentades durant estos 4 anys a l’ajuntament, que eren propostes serioses i treballades, i que el PP va votar en contra i rebutjar, i presentar-les de nou com a proposta. I crec, que , a banda de les aportacions i noves idees que la gent puga aportar, bona part del gros del compromís electoral serà eixe; allò que ja hem intentat, allò que hem treballat amb la gent que sap.
I eixe és l’avantatge d’estar ja dins d’una institució; que veus la crua realitat de majories absolutes que miren sols qui presenta les propostes i no si són bones o no, si són acceptables o no. La teoria és molt més lírica que la realitat, i fer política en menuts àmbits, tot i ser molt gratificant també te mostra de vegades un sectarisme, incompetència i baixesa de mires impressionant.
I per això, quan dus a la motxilla anys de bregar en la crua realitat, que te vinguen a vendre que acaben d’invertar la pólvora, sense voler pecar tampoc de supèrbia, pot semblar una mica menyspreador; perquè si estàs a peu de carrer durant quatre anys, no te cal ara anar a vore què passa al teu voltant, perquè mai has perdut eixa visió i perspectiva, perquè continues en el mateix lloc .
Per tant, ara, prometre és fàcil, fer cartes al reis d’orient també, ser constant... costa més. Per això, la millor promesa, donar comptes.
