Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
Què difícil és escoltar propostes polítiques referents als drets dels animals, i més en el nostre territori, on sembla que s’estiga entrant en un terreny pantanós, en allò que políticament pot fer mal, per excés o per defecte. Més val, deuen pensar molt, deixar-ho córrer i parlar de coses “més importants”.
No sé jo, però les preguntes de que opina tal o qual partit, o tal o qual dirigent ‘dels bous’, ‘el parany’, com a grans temes, i les conseqüents reduccions a l’absurd de “ tant ecologista que eres i sí que menges animals i vas en cotxe”.
I tot parteix de la mateixa concepció egoista del món, com si el tinguérem per fer-lo pols, per maltractar-lo a ell, i a tot el que està en ell, el territori, els recursos naturals, els animals i les plantes, i fins i tot les persones que hagen tingut menys sort que nosaltres; com si tot haguera estat posat en ell no ja per a les nostres necessitats bàsiques, sinó per al nostre ús i abús, per al nostre oci, per a fer de tot el que tenim a la mà el que ens dóna la gana.
Per això, pensar en polítiques que plantegen “drets” als animals, no és passar-se de volta de “hipisme”, sinó que entra dins del mateix prisma d’intentar tindre respecte amb tot el que ens envolta, per pur egoisme també, per nosaltres i els que vindrà darrere, perquè han de trobar un món igual o més habitable que el que nosaltres hem tingut.
I tot açò en què es concreta?, en posar en l’agenda polítiques en eixe sentit; en molta pedagogia, en poder anar convencent a la gent, no amb prohibicions ni imposicions, sinó amb la raó, perquè també som animals, però diuen que racionals.
Segurament, si els animals votaren, al sensibilitat d’alguns, encara que per interés, canvaria.
