Carles Mulet. Portaveu Iniciativa comarques de Castelló-Coalició Compromís.
Durant molts anys, apostar per opcions diferents al bipartidisme semblava una aposta moral més que útil, una espècie d’intent de sobreviure i estar sempre al marge de la desaparició per defensar des de la impotència un altra manera de fer les coses.
I ens equivoquem segurament en el missatge i les formes, i teníem davant maquinàries monstruoses amb tentacles potentíssims en tots els llocs imaginables, i un sistema que tenia la capacitat d’alimentar-se, de generar un miratge d’aparent benestar i prosperitat a curt termini, contra el qual argumentar alternatives semblava una marcianada i generava desconfiança; si aparentment funcionava, per a què canviar-ho?
Contents de ser classe mitjana amb capacitat i objectiu de consum com a sinònim de la felicitat, per a què complicar les coses?.
Ara, eixe conte de final feliç sembla s’ha acabat i de la faula passem a una crua realitat; on qui es pensava que estava bé està en el llindar de la pobresa, on l’atur, la precarietat i el desencís mossega cada cop més fort a la gent, i on molts no veuen cap horitzó esperançador, i precisament això, i l’haver aprés dels errors nosaltres, haja obert un nou escenari els canvis no sols sembles possibles sinó desitjats cada cop per més gent.
I és també fal·laç l’excusa de que ens hem dedicat durant anys sols a criticar; darrere de cada crítica sempre hi havia una proposta alternativa, i moltes vegades s’escoltava més la crítica que la proposta no perquè posarem més èmfasi, sinó perquè era més vendible; errors, tots els que calga assumir, però cal tindre en compte sempre quina era la realitat.
Ara, es veu a tocar el canvi de veritat en ajuntaments i Generalitat, i ara, serà la prova de foc; no estem parlat ja d’il·lusions de la gent perquè tot canvie, estem parlant d’esperances i urgències vitals. I anem a estar al nivell que cal?, que farem que els demés no ha sabut o volgut fer?, tenim la vareta màgica i les fórmules magistrals?.
Allò que ens diferencie del que s’ha fet ara des del governs no pot ser sols ser honrats i pensar en el bé comú; i allò d’una nova manera de fer política s’haurà de materialitzar de les paraules boniques a la realitat; caldrà fer a la gent partícip de les decisions del dia a dia, dels encerts i errors, caldrà no pensar de baix a dalt sinó en xarxa on tots siguem actors d’eixe canvi sensat i necessari del que ens envolta, i tot, perquè no hi ha més remei que canviar tantes i tantes coses que no funcionen.
L’escenari és realment apassionant, i no podem fallar, i no estic parlant d’un nosaltres respecte a la gent, sinó d’un tots com a societat; no tenim més remei que apostar per un canvi, i d’eixe canvi hem de ser tots actors.
